Dimarts al matí, fa sol, em vesteixo, cafè sol sense sucre, maquillatge i surto corrents cap a la feina. Un dia com qualsevol altre amb reunions. Arribes tu, corrents, amb el casc de la moto sota al braç, sol. - Disculpa, la meva cap té una auditoria, no podrà venir. - No et preocupis, si tens les dades, ho podem fer tots dos plegats, però abans, em deixes agafar un cafè. -T’acompanyo, jo també en necessito un. M’expliques que esta la teva primera reunió d’aquest estil, que no saps si tens tota la informació, no pateixis, serà fàcil. Ens asseiem a la sala, tries seure just al meu costat (aixì podem contrastar les dades al meu ordinador). -Merda, el cafè… M’ajupo, t’ajups, per recollir l’escampall, les nostres mirades xoquen i les mans i en aquell moment sorgeix la química i comencem a petonejar-nos i tocar-nos amb les preses i el neguit de pensar que es tracta d’una trobada furtiva. Veig com la teva erecció ressalta dins el pantaló i la teva mirada lasciva m’e