Cara B de la Cara A

Gràcies @sincronies per ajudar-me a fer aquest relat...ets un SOL (en majúscules). Migdiada de diumenge d’estiu,  fa calor, es dibuixava en l’horitzó una d’aquelles tardes plenes de desig i suor, sense presses, ni distraccions...on només sentir es el que comptava. Estàvem el llit, havíem fet el vermut, una bona fideúa regada amb vi blanc fresquet, ens havia pujat, el suficient per invertir els factors i fer una migdiada, sentint la remor del mar. Tu jeies al meu costat, dormies amb un somriure, jo just m’acabava de despertar, prenia contacte amb la realitat, observant el teu cos despullat, tapat només pel llençol que deixava entreveure el teu cos, tocat pel sol, musculat i fort... Em vaig acostar a tu, volia despertar-te dolçament, però la meva falta de destressa et va sobresaltar. - Aii C, estava fent que dormies, observant de reüll els teus malucs despullats i els teus pits turgents... - S, les teves paraules sempre son sensuals... Et vas abalançar sobre meu, i amb la t

Ens vàrem coneíxer al curs de fotografia l’Ajuntament. Érem un grup de quatre, amb la Laura i el Pol quedàvem per fer els exercicis que ens demanaven, inclosos els extres o fins i tot per fer una cervesa post-classe. Tenim un grup de whatsapp, pero poc a poc, tu i jo vem obrir una conversa paral·lela a més que erem veïns de carrer. Va arribar el final de curs, els últims deures, haviem de triar 15 fotografies, que fòssin un resum del que haviem aprés en els últims mesos. Vaig triar que totes les fotos fossin en blanc i negre, la gràcia era que toquessin diferents suports (móvil, càmera digital, càmera convencional). Tu tenies una Leica (com el Robert Capa), jo una polaroid i juntes tenien la màgia de l’espera, dies o minuts. La Polaroid, era per impacients com tu, permetría obtenir resultats rápids. La Leica, necessitava d'una cambra fosca, paciència i també mà per no cremar aquells instants captats.   Ens faltaven les fotos dels retrats, les més complicades, en

Diuen que avui a partir de les 18h de la tarda plourà, segurament caurà aquella pluja fina del mes d’Octubre, la que fins ara no ha arribat. Però avui al matí ens hem promès sortir a córrer. Fa dies que les nostres agendes no ens ho permeten i per fi, avui encara que la pluja passi a ser forta sortirem. Agafo el paravents i les bambes de trekking i t’espero a la cantonada de casa teva. Tens més ritme i aguantes més que jo, però en el fons surts a córrer amb mi perquè saps que podem arreglar millor el món al trote que no pas al bar. La pluja comença a fer acte de presencia després dels primers metres. Ens mulla com si fos una dutxa, de forma intensa, empapa la nostra roba i les meves cames comencen a posar-se de gallina. Tu vas davant meus, entrem ja al prat verd, enfangat i el teu cos, comença a emplenar-se de petites gotes marrons i la teva samarreta esta completament mullada. Malgrat tot, res ens para, la sensació de llibertat sota la pluja, la olor a prat verd mu

Avui has de fer veure que no és un bon dia, has tingut un dia horrible a la feina, estem en recessió econòmica i hi ha hagut un terratrèmol. Malgrat tot, tornes a casa teva de bon humor, amb aquella ampolla de vi, la xocolata amb sal i sabent que et dedicaràs la millor cita del món. Arribes, descarregues la bossa i ja pel passadís et vas traient-la roba, et sents sexi, estimes el teu cos, cada racó, et sents poderosa, encens una espelma amb olor a vainilla i poses Ben Harper amb el volum adequat. Mentre, omples una copa de vi i agafes un tros de xocolata i el menges amb plaer, sentint el regust que la sal deixa   a la llengua i la banyera creant una mica de escuma. - L’aigua està perfecta. Et fiques dins, sents com l’escuma embolcalla tot el teu cos i et roça suaument...en aquest instant el món es para. Mentre, poc a poc amb la esponja vas netejant cada part del teu cos, amb delicadesa, començant pels braços i anar baixant pel teu tronc, les teves cames. U

Érem un grup de sis amics, cadascú amb les seves coses, pero tots els dissabtes ens retrobàvem a la Vila per fer unes birres i en que els deparés la nit des de l’adolescència. Entre nosaltres havia hagut líos d’una nit o fins i tot alguna relació de follamics. Aquell dissabte no era diferent als anteriors, a les 23h estàvem a la Vila, esperant per fer una birra i comentar la nostra setmana. En Marc, la Núria i el Jordi estaven esperant a l’Isaac per parlar del proper cap de setmana a la muntanya mentre el Xavi i la Laia estaven asseguts a la cantonada, parlant dels últims capítols d’una sèrie de moda. - Ei, t’ha molat el que has vist fins ara, és molt fort que el Max es delati d’aquesta manera tan tonta. -Ja veus, em vaig quedar amb una cara, pero no m’avancis res, que tu portes un capítol més. La Laia duia un vestit negre sense mànigues, unes botes tipus militars i unes mitges de reixeta. El Xavi i ella, ja havien compartit llit previament, es notava en l’ambient,

Estava cansada de sentir sempre el mateix discurs, tinder fes-te tinder a X li va anar bé...i sinó el que t’endus. Tinder era la col·lecció de cromos de la Lliga 2019-2020, tengui, tengui, falti...Al final quedaven allà arraconat un cop feies match i no era tan perfecte. Era dijous i encara amb el primer café en mà, surt el teu DM (missatge privat). -Hola! -Hola, que tal? I aquí comença una espiral de missatges, d’opinions i de tot. Es tal la intensitat que en menys de 3h començem a enviar-nos fotos insinuants, gifs. Quedem, l’ambient ja es va escalfant d’inici i tot es cada cop més intens, tan que se’ns escalfa la birra mentre ens despullem amb la mirar i les teves mans de jugador de rugby m’agafen fortament les meves. -Anem a un altre lloc, pot ser a casa meva estarem més cómodes. Ens aixequem i sense voler aparentar ser dos adolescents en plena efervescencia hormonal, ens pujem al taxi i poses la teva mà sobre el meu entrecuix, noto la teva polla dura,

Perquè el desig està centrat en el fal·lus? Per què les dones som les grans oblidades al porno? Sóc la Cara B de la Cara A . Has rebut aquest enllaç, perquè ens coneixem, som amics, coneguts o ets una persona de confiança amb qui puc compartir aquesta aventura i vull que tinguis aquest petit regal. El millor d’escriure relats eròtics es que pots gaudir-los doble i triplement, quan els escrius, quan els llegeixes i sobre tot, quan saps que algú els ha llegit, els ha gaudit i t’ho explica. Aquí trobaràs relats feministes, de la A-Z, especialment pensats per qui vol consumir literatura erótica. Es un espai on gaudir del teu plaer, ja siguis home o dona. Estic a Twitter, pots seguir-me i fer difusió de l’aventura... de moment no saps qui sóc, però també em pots preguntar o fer apostes...jajjajaja. I si vols compartir aquests relats amb algú més tambè ho pots fer (o ets una mica egoista amb el teu plaer...). Gràcies per avançat. Una abraçada

Bona tarda, benvinguda a la biblioteca! Cada tarda, saludava a petits i grans des de el gran taulell, on tenia el control de tot, us acostaveu a mi, per demanar i deixar llibre o simplement, buscaveu petar la xerrada. Tots els dimecres, arribaves tu, amb la teva bossa, sempre agafaves cómics i llibres d’història, els dipositaves sobre el mostrador i seguint el teu ritual, els alineaves de més gran a més petit junt amb el teu carnet. Et coneixia, perqué tenies el carnet inmaculat, retornaves els llibres puntualment. Després de deixar els llibres, pujaves les escales de dos en dos i jo reseguia el teu cos, la teva cintura amb la mirada, de forma discreta i fantasejava el poder introduir les mans sota la faldilla i i si em deixaves. Sempre eres la última en sortir i aquell dimecres no va ser una excepció. Sonava Sympathy for Devil-The Rolling Stones, era el senyal del tancament de la biblioteca, tothom fora...per fi s’acabava la meva jornada laboral. Els últims lectors

La Júlia i en Marc portaven 5 anys casats i com totes les relacions anaven surfejant les onades, alts i baixos. Aquella tarda, en Marc, un aficionat a la pastisseria va decidir fer un pastís de llimona i canyella, li havien passat una recepta i va agafar el móvil i li va escriure a la Júlia: -Estic fent un pastís nou, si vols quan arribis el tastem. -Perfect, deliciós estarà, ens veiem en una estona, haig de passar pel súper En Marc posava en marxa el forn, barrejava els ingredients, curosament, sense passar-se ni un gram, buscant la esponjositat del pa de pessic. La Júlia tornava a casa, carregada amb els tuppers i el portàtil. Havia estat un dia dur, pero tot acaba, per sort i casa seva li esperava un pastís de canyella i llimona, portava la llista de la compra, pero va passar per l’estanteria dels vins i no va poder resistir-se a comprar un verdejo per sopar. Arriba a casa... Marc, ja sóc aquí, en aquell moment d’obrir la porta, la casa fa olor a canyella i l