15 dies i aquella tarda em sentia especialment baixa, les quatre parets del pis em queien a sobre i tu encara estaves tancat al despatx, entre videotrucades, informes i altres feines. Obro un llibre i no em concentro, incapaç de seguir el fil...el tanco i ho enllaço amb aquells capítols repetits de la meva series preferida que si silencio, sóc capaç de recitar els diàlegs sense deixar-me ni una coma. M’aixeco a la nevera, vaig despentinada, aquella samarreta de tirants, sense sostenidors, el culotte d’estar per casa i els mitjons pels genolls, composen el meu outfit...beneït pot de crema de xocolata... L’agafo i torno al sofà, per seguir amb la tasca que m’he proposat... mentre suco els bastonets de pa dins el pot de crema de xocolata, entre les cames, sento com la crema, cada cop té una textura més adient. Sento que t’asseus al meu costat. -Ja has acabat la jornada? -Si, per fi, ha estat un dia molt dur. Em donés una miqueta? I agafo un bastonet de pa, el suco entre la crema i