Cara B de la Cara A

Dedicat a totes i tots els que tenim grans mites eròtics a la petita i gran pantalla...Don, si em llegeixes...escriu-me un DM i en parlem... Feia temps que es coneixien, havien planificat durant mesos aquelles vacances, sabien que NYC era la ciutat desitjada, els gratacels, els museus i Central Park, el pulmó de la ciutat. Aquell vespre era diferent, havien decidit que per celebrar el seu aniversari farien una nit diferent...Una cita ambientada...havia de ser anys 60...i la Marta s’encarregava de triar els llocs on estarien... -Marta, m’haig d’arreglar,espero instruccions.. - D’acord, David. I es van fer un curt però intens petó als llavis. En aquell, moment la Marta se’n va anar cap al Hotel Roosevelt, havia reservat una habitació ho tenia tot preparat per aquella trobada. Havia estat moltes setmanes buscant aquell conjunt de roba interior del anys 60, el sostenidor negre, el vestit entallat, el minibolso i les sandalies de plataforma...deixava de ser Marta per pass

-Ei Marc, que tal tot? -Saps que et desitjo, vull sentir-te a prop meu, acariciar-te, olorar-te. -Vols venir a casa meva i follem? I sense pensar-m’ho dos cops, vaig enviar el missatge a través de whats. Feia temps que érem amics, compartíem més que cabòries laboral, amors i desamors. Ens respectàvem els tempos, els desitjos per aquella nit alguna cosa havia fet remoure les meves ganes. El Marc estava a casa seva, quan va rebre el missatge triant la peli de Netflix, acompanyat de seu gos. -Joder Anna...(cara d’insinuació). -T’espero. I m’assec a la butaca del menjador, duc la camisa de seda, blanca, res més a sota t’espero menjant una piruleta que intercanviaré pel teu pardal calent. Ell es va vestir ràpid, el meu what’s l’havia encès, tenia ganes de mi, sense cronòmetres i aquella nit marcava un horitzó dels de deixar-se endur sense frens pels camins del plaer. Vaig sentir el timbre, vaig obrir, sense preguntar, sabia que era ell i em vaig arriscar a deixar la porta oberta.

Seia a la cantonada més fosca del cinema, portava un dia de merda, feia fred i era gris. I com cada dia de merda, m’autopremiava amb un capritx, una autocita , un bon sopar, un vi blanc...Vaig mirar la cartellera, necessitava cinema, una sola sala, el glamour de les cortines de vellut vermell, una bona pel·licula en VOSE. A les 19h començava, temps just per apagar l’ordinador, agafar la bossa i corrents, sense mirar enrere. La sala ja era a les fosques, pero encara no havien començat els tràilers, m’assec, sona Bang Bang de Nancy Sinatra i just en aquell moment entres tu, carregat amb unes crispetes, duus ulleres de pasta i barba i vesteixes de modern, t’asseus al meu costat. S’acaben els anuncis, surt la Scarlett Johanson, imponent, amb mirada penetrant...i deixes caure les crispetes, sobre la meva faldilla curta, sobre les meves cuixes... -Uala, perdona, ho sento...                                                                               -No et preocupis, tenia gan