Cara B de la Cara A

Com sempre, un plaer gaudir de fils compartits...Gràcies guapu. Des de feia tres anys que compartiem departament, vas arribar per casualitat i el dia que el meu responsable em va comunicar que venies, vaig trucar a una colega per demanar referències i em va dir: -Es bon noi, no pateixis molt treballador i de festa també es maco. Dia a dia, compartiem projecte, molt d’esforç, cafés i més d’un cop birres després de feina.. Mai no t’havia vist amb  un prisma diferent, per mi eres un company més, no un posible target amb qui gaudir una estona de sexe, pero aquell dilluns va ser diferent. Haviem tingut una reunió, on repassàvem els avenços dels projectes i aquell dia van saltar espurnes, ens haviem assegut junts i com sempre, m’agradava trencar el gel abans d’entrar en materia. -Qué tal el cap de setmana? -Bé, molt bé, vaig sortir de festa a la disco que em vas recomanar, molt xula. -Divendres nit o dissabte? -Divendres. -Ostres, quina llàstima vaig ser-hi dissabte, si vols

Avui és el meu dia... Val no, he tingut un dia horrible a la feina i a les notícies diuen que estem en recessió econòmica i hi ha hagut un terratrèmol aquest vespres. Malgrat tot, torno a casa meva de bon humor. He passat pel celler i he agafat aquella ampolla de vi blanc que tant m’agrada, hi ha xocolata amb sal a la nevera i em penso dedicar la millor cita del món. Arribo, descarrego la bossa, encenc el Spotify, aquella llista eterna de cançons relaxants, mentre pel passadís em vaig traient la roba, movent els malucs al ritme de la música i sentint-me sexi, poderosa, observant cada racó del meu cos i enamorant-me d’ell com si fos el primer cop que el veig. Em sorprenc per la bellesa que desprèn ... Encenc una espelma amb olor a vainilla i obro l’aixeta per preparar-me un bany. La banyera ja es plena, aquella escuma, la ideal, poso la mà per calibrar la temperatura: - L’aigua està perfecta. Em fico dins, sento com l’escuma embolcalla el meu cos, com el roça suament i en aques

Feia uns mesos que ens havíem conegut a través de Twitter i des de la meva primera pregunta, ja vaig intuïr que viuria pujada en un huracà. -Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república? -I això de que va? Qui collons ets? Aquella tarda estava força agobiada, així que vaig agafar el mòbil i per esvair-me de la realitat vaig entrar al meu compte, hi havia un DM teu. -Estic a punt de col•lapsar amb tanta reunió. -Doncs tinc la solució…Confia en mi. -Li vaig dir. -Digues... No ens coneixíem en persona, no sabia quin aspecte tenies, tret d’un parell de dades, quan medies, l’edat i poc més...i tu de mi sabies el mateix...tot un misteri era tot plegat, la teva foto de perfil eren uns núvols, la meva una onada. En aquell moment vaig sentir que a mi em pujava l’adrenalina amb el que estava escrivint…però segurament a tu encara més. -Has de pujar al Upper Diagonal, agafa Via Augusta, trobaràs un aparcament, entra la moto… aparca al primer pis. Quan arribis,