La rutina era la de sempre, divendres nit, birres a l’antro i sortir de festa. I aquell vespre no va ser una excepció. La Marta, la Sandra i jo feia anys que ens coneixiem i les velles costums seguien intactes. Vaig obrir el what’s per entrar al grup. A les 23h a la sortida de la xurreria?- vaig dir Com sempre, Ingrid, joder, que sembles nova- va respondre la Marta. Vaig agafar la L1 fins a Marina, estava de mal humor, una setmana de merda a la feina, tot i això m’havia arreglat. Duia unes martins negres comprades Candem que apreciava perquè havia regatejat fortament amb el dependent, uns pantalons molt ajustats, brillants imitació dels de pell i una camisa de quadres escocesos. -On voleu anar aquesta nit?- va preguntar la Sandra -Va anem a fer unes birres i “a on ens dugui la nit”. Era el típic bar destartalat, on servien més de 30 tipus diferents de xupitos, tots en ampolles negres (el factor sorpresa), dos futbolins al fons i música heavy a tot drap. Estavem en una de les tines arre