Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de junio, 2020

El Pacto

Versió en català Dedicado a los/as que me leéis con un diccionario al lado. El pacto que habían establecido el caballero y la dama decía que; una de las noches tenia que basarse en la entrega del uno al otro. Y fue esa noche, bajo la luz de la luna llena, sin más… en ese recóndito chiringuito, silencioso, la arena cubría mis pies pero dejaba entrever la pedicura roja. Tú esperabas sentado en una de esas cómodas camas instaladas, con un gin tonic. Me acerqué a ti y me tumbé a tu lado, mientras el camarero me acercaba el mojito (por favor que se vaya ya, que los minutos vuelan). -¿Cómo estás? -Nerviosa… -Pues no sé por qué… Y te besé en los labios, carnosos, recorriendo con la lengua cada uno de los recovecos de tu boca, mientras acariciaba tu espalda y tus manos de forma sigilosa se deslizaban hacia mi cintura. Las bebidas seguían ahí, el hielo se iba deshaciendo al ritmo que nos íbamos calentando y mientras mi mano agarraba con fuerza tu culo, noté en el bolsillo u

El Pacte (Versió en Català)

Relat traduït, la versió original és en castellà Dedicat als que em llegiu amb un diccionari a prop. El pacte establert entre la dama i el cavaller es basava en que una de les nits, havien d’entregar-se l’un a l’altre. Aquella nit, sota la llum de la lluna...en aquell xiringuito, amagat i silenciós on la sorra cobria els meus peus, però deixant entreveure la pedicura vermella. Mentre tu esperaves en un d’aquells còmodes llits instal·lats, amb un gin-tonic. Em vaig acostar i estirar al teu costat, mentre el cambrer em servia un mojito ( si us plau, marxa, que tenim pressa). -Com estàs? -Nerviosa... -Doncs no entenc per què... Et començo a petonejar els llavis, carnosos, recorrent amb la llengua tots els amagatalls de la teva boca, alhora que acarono la teva esquena i sento com les teves mans, llisquen cap a la meva cintura. Les copes seguien allà, els glaçons, s’anaven desfent al mateix ritme que ens anàvem escalfant. Mentre la meva mà agafa amb força el teu cul,

Gelat

Feia una tarda de dissabte tòrrida a Barcelona, d’aquelles que et deixen atrapada al mateix lloc durant hores. Acabava de dinar, estava sola i només em venia de gust menjar-me un gelat, així que em vaig aixecar cap a la nevera, duia un vestit curt, molt curt, res més... Vaig obrir-lo i mentre tornava cap al sofà a degustar-lo, la calor va fer escolar-se   una gota pel meu pit, fins al mugró, aquella fiblada freda el va fer posar erecte, tot i que no vaig prestar atenció, ja que volia mossegar un primer tros de xocolata, que ja havia escalfat amb la punta de la llengua. Aquell segon contrast fred calor, em va fer per un moment oblidar on era i pensar en latituds més tèbies i amb la llengua paladejar aquell trosset i sentir com s’anava desfent dins la meva boca. Poc a poc, vaig anar estovant la crema i vaig acostar-lo de nou a la boca, aquest cop per recollir els regalims que anaven baixant per la meva mà... quan es va sentir el clic del meu móvil, el que t’identificava...