Zum-Zum… S’encén el llum blau al móvil, acaba d’arribar una notificació. -Surto de la feina, en 30 minuts estic a casa teva. Són les 18:05h d’un dijous qualsevol, fa dies que no ens veiem, les restriccions imposades per la pandemia fan impossible que quedem com abans, trobades que es coïen des de l’encesa del foc fins a consumir les últimes brases. El teu missatge activa el protocol de preparació, fitxar la sortida de la feina, tancar l’ordinador i arreglar-me. Entro al bany, em recullo el cabell i em maquillo els ulls i….va i avui i em pinto els llavis, total no quedaran correguts per la mascareta. Torno a mirar l’hora de camí cap a l’habitació, mentre penso tens encara vint minuts. Obro l’armari i començo a passar un a un els penjarrobes, això no, això es de mudar, com pots ser que tingui això encara, ho hauria de llençar… En una de les cantonades trobo una camisa, blava, semitransparent, de les de sortir de festa. Duia encara l’etiqueta posada, l’havia comprada una setmana aba