Cara B de la Cara A

  Vaig entrar al garatge de la companyia de taxis on treballava. Després de fitxar em vaig dirigir a recollir el primer client del vespre. Com tots els dimecres, m'esperava a la porta d'un luxós edifici d'oficines i el duia fins a l'aeroport. Feia un parell d'anys que fèiem aquell recorregut plegats, la major part de les vegades, després de saludar em preguntava com estava i treia algun tema per amenitzar el viatge. D'altres, es deixava portar pel silenci mentre observava la ciutat a través de la finestra. Un cop arribava a la terminal de sortides, com una exhalació, es penjava la motxilla, s'acomiadava i sortia corrents en direcció al control de seguretat. Faltaven cinc minuts per dos quarts de nou quan vaig obrir la porta de l'edifici per esperar el taxi. En aquell curt espai de temps revisava el mòbil abans de tancar-lo. -Bona tarda, Maria a l'aeroport com sempre, si us plau. -Hola, Sergi. Com va tot? Avui no hi ha gaire trànsit, arribarem d'h

Els aiguamolls situats al voltant de la desembocadura del riu reuneixen les condicions idònies per tal que el pit-roig (Erithacus Rubecula) faci ús de l'espai com a zona de descans durant els desplaçaments migratoris cap a altres latituds. Va mirar l'hora mentre calculava que duia més de tres davant de l'ordinador amb aquell exercici. El sol encara lluïa alt sobre l'horitzó i corria una lleugera brisa que permetia fer un passeig amb bici per desconnectar. Després de posar-se els pantalons curts, una samarreta i cordar-se el casc, va agafar la bicicleta, cap a les dunes. Feia setmanes que havia tret del garatge la bicicleta de muntanya, però no va ser fins aquella tarda que va trobar el temps necessari per fer la seva ruta preferida. Trenta quilòmetres que incloïen la pujada a la serralada litoral per la carretera de corbes i el descens a través dels corriols amb final a la platja. Si el temps l'acompanyava es banyaria abans de tornar cap a casa. Estava desentrenat.

  "El dijous és el pitjor dia de la setmana" Amb aquella sentència ressonant pel cap, vaig iniciar la meva jornada laboral. Trenta-dos emails pendents; aquest a la brossa, ahh clar aquí m'han posat en còpia per fer pressió. Bufa, ara no tinc temps, ho marco com a no llegit. -TLS l'ha convidat a unir-se al grup. Vaig acceptar, segur que era un grup de treball, tot seguit, la icona del xat es va encendre. -Ens trobem en deu minuts a la Sala Júpiter. El codi és TLS. Quan arribis mostra el logotip i seu sobre la taula. El xat va desaparèixer mentre un esdeveniment bloquejava el calendari. La porta era tancada, vaig teclejar el codi tot deixant la pantalla encesa del mòbil amb la imatge del logotip. A les palpentes, vaig entrar a la sala només il·luminada per una petita llum al centre de la taula de juntes. Un cop asseguda i encara amb la sensació d'ingravidesa que genera tenir les cames penjant, unes mans em van agafar per les espatlles i em van treure descordar els b

  Eren les sis i deu de la tarda, quan fitxava la seva sortida en aquell aparell que l'empresa havia instal·lat. Caminava amb el pilot automátic activat direcció a l'estació del metro tot observant els vianants amb què es creuava, infants que sortien de l'escola, treballadors que com ella havien acabat la seva jornada laboral o fins i tot algun guiri que s'havia saltat els límits fixats per la Lonely Planet. La rutina em resultava extenuant fins al punt de reservar l’últim bri d’energia per aconseguir un lloc al metro, aquella tarda havia tingut sort, finestra. Si passes pel súper no t'oblidis de comprar sabó per la roba, amor. Mama, no vinc a sopar que vaig a veure el bàsquet. El teu pare i jo estem intentant demanar hora al CAP, però no ens en sortim, podries venir algun vespre d’aquesta setmana. Feia lliscar el dit per sobre les notificacions del mòbil amb la mateixa destressa que qui tria cigrons corcats abans de posar-los en remull. Aquell llistat infinit d’obl

  Després de comprovar que estava al davant de la porteria correcta vaig prémer el timbre. Dins l'estança il·luminada tènuement, sonava música berber i tot just en aquell instant de darrere una cortina va aparèixer la Nàdia. Vestia unes sandàlies planes, uns pantalons amb els camals oberts que deixaven al descobert quasi la totalitat de les seves cames i un top amb el mateix estampat mostrant part d'un tatuatge que recorria la seva regatera obligant a fixar la vista als pits. -Bona tarda, tenia una cita a les set per un tractament corporal amb fang. -Benvinguda, ets la noia del xec-regal? -Sí, soc l'Alizee. Va revisar l'agenda i un cop confirmades les meves dades em va fer passar en una petita cambra on vaig desar la bossa i em vaig treure la roba per posar-me una bata que hi havia de color taronja. Mentre anava despullant-me, no podia deixar d'observar-la a través de la gelosia. Les seves mans preparaven de forma precisa els ungüents i els anava barrejant, mentre e

L'última reunió del matí havia acabat. Després de revisar el resum, va donar per finalitzada la jornada laboral. Tenia el cap fregit, havia estat un dia molt estressant. Feia massa calor per sortir a córrer i era massa d'hora per anar a fer una cervesa. Va mirar al seu voltant i després de comprovar que només quedava ell a l'oficina va obrir l'arxiu "twogazes.doc" "Última modificació fa cinc hores per girafa feliç". Aquell absurd missatge el va fer explotar de riure. Hi havia uns quants comentaris; una paraula repetida, una descripció massa llarga, aquí t'he imaginat amb aquells bòxers negres transparents. Si, saps que això m'encanta (emoji de la cara de dimoni). Fins i tot hi havia afegit un nou paràgraf: "Sobre la taula, de l'oficina, el noi del correu havia deixat un paquet embolicat amb paper de seda de color lluent. Hi havia una nota amb lletres platejades. Aquella cal·ligrafia única només podia pertànyer a ell. Va mirar l'a

Revisi la seva compra abans de continuar. A partir d'aquest pas, no es podran realitzar modificacions. Vaig clicar el botó confirmar amb la sensació de saltar al buit, sense saber si duia el paracaigudes cordat. Havia comprat infinitat de vegades bitllets d'avió, però era el primer cop  que trepitjaria París amb aquella intenció. Des d'aquell moment, el meu cervell es va posar en funcionament, elaborant una i una altra vegada les possibles escenes d'aquella nit, en especial cada cop que la Florence m'escrivia per missatgeria i posàvem en comú els gustos, límits i els dubtes que anaven sorgint. M'agradava revisar aquells missatges tot just abans d'anar a dormir. Transformava les seves paraules en imatges plenes de detalls mentre m'acaronava el clítoris. Hi havia dies en què només podia fer-ho fugaçment. D'altres podia programar una extensa sessió; amb el lubricant, un joc de dildos i unes pinces on em dedicava a gaudir explorant noves maneres d'ar