Vaig entrar al garatge de la companyia de taxis on treballava. Després de fitxar em vaig dirigir a recollir el primer client del vespre. Com tots els dimecres, m'esperava a la porta d'un luxós edifici d'oficines i el duia fins a l'aeroport. Feia un parell d'anys que fèiem aquell recorregut plegats, la major part de les vegades, després de saludar em preguntava com estava i treia algun tema per amenitzar el viatge. D'altres, es deixava portar pel silenci mentre observava la ciutat a través de la finestra. Un cop arribava a la terminal de sortides, com una exhalació, es penjava la motxilla, s'acomiadava i sortia corrents en direcció al control de seguretat. Faltaven cinc minuts per dos quarts de nou quan vaig obrir la porta de l'edifici per esperar el taxi. En aquell curt espai de temps revisava el mòbil abans de tancar-lo. -Bona tarda, Maria a l'aeroport com sempre, si us plau. -Hola, Sergi. Com va tot? Avui no hi ha gaire trànsit, arribarem d'h