Principis de primavera i cada matí, els dies eren més llargs, les terrasses s’anaven emplenant i poc a poc. La Maria sortia de casa, duia posada la seva gavardina, bossa i cap a la feina… només era dimarts, però donava la sensació de que la setmana correría rápid. Al arribar a casa, hi havia una carta a la bústia, no era una factura, ni propaganda del kebab de la cantonada…era una carta manuscrita…segell de fora, sense remitent…anónima. Va pujar les escales, i la va obrir… Hola Maria, saps molt bé qui sóc, però de moment només ho sabrás a base de pistes… A partir d’avui i fins divendres, cada dia rebrás una pista sobre la meva identitat, divendres, ens veurem cara a cara . Aquí tens la primera pista, haurás de fer servir l’olfacte…Dins una bossa hi havia, un mocador de cotó dels “old school”, feia olor a perfum, fusta i vetivert, pero alhora sentia el picant del curry una olor que només fan els cossos encesos, el moment previ al sexe… Al dia següent, el ritual es va