-Surto, a buscar el sopar. -Fins després, amor. Vaig tancar la porta i baixar les escales de dos en dos, corrents com si arribés tard. Teníem temps, però sentia el neguit a la panxa. Vaig localitzar el seu cotxe en doble fila estacionat al final del carrer. -Hola, tot bé? Li vaig clavar un petó a la boca per resposta, llarg i humit. El pintallavis vermell va quedar escampat per part del seu rostre fent-me trempar. Les meves mans es van dirigir cap a les cuixes, cobertes per unes mitges de reixeta quan me les va apartar. -Arrenquem? O penses fer exhibicionisme públic als teus veïns? El camí es va fer extremadament llarg, un parell de vegades em vaig posar a lloc els calçotets. Al semàfor vaig clavar la mirada al seu escot, imaginant el moment en què s’aturés el cotxe poder llençar-me a menjar els seus pits. El descampat estava buit, va ser fàcil ubicar el cotxe tot just al costat de l'arbre, a recer de la pluja i de les mirades indiscretes. Es va descordar el cinturó i ja sense ves...