Feia uns mesos que ens havíem conegut a través de Twitter i des de la meva primera pregunta, ja vaig intuïr que viuria pujada en un huracà.
-Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?
-I això de que va? Qui collons ets?
Aquella tarda estava força agobiada, així que vaig agafar el mòbil i per esvair-me de la realitat vaig entrar al meu compte, hi havia un DM teu.
-Estic a punt de col•lapsar amb tanta reunió.
-Doncs tinc la solució…Confia en mi. -Li vaig dir.
-Digues...
No ens coneixíem en persona, no sabia quin aspecte tenies, tret d’un parell de dades, quan medies, l’edat i poc més...i tu de mi sabies el mateix...tot un misteri era tot plegat, la teva foto de perfil eren uns núvols, la meva una onada.
En aquell moment vaig sentir que a mi em pujava l’adrenalina amb el que estava escrivint…però segurament a tu encara més.
-Has de pujar al Upper Diagonal, agafa Via Augusta, trobaràs un aparcament, entra la moto… aparca al primer pis. Quan arribis, avisa’m i et donaré instruccions més precises.
En aquell moment, vaig tremolar però alhora humitejar les calces, no sabia on ens duria la situació.
Vas pujar corrents, sentint la fricció de la moto contra la teva polla i imaginant el que podria passar…
Vas aparcar la moto al primer pis i vas escriure un missatge.
-Ja hi sóc, aparcat.
-Agafa el passadís, veuràs tres portes, entra a la de més a la dreta i puja fins al segon pis. Trobaràs un cotxe estacionat a la plaça 23, la matrícula es 3879 FCK. Està obert i entra al seient del copilot… quan hi siguis avisa’m.
Vas seguir les meves instruccions, t’estava observant des de la part de dalt del aparcament, eres alt, però tenies aquelles canes atractives, d’home madur extremadament interessant. Vaig veure com seies al seient del copilot, però no et vaig deixar que m’escrivissis.
-Obre la guantera, trobaràs un antifaç, te l’has de posar, però abans de fer-ho, no oblidis.
Fasten your seatbelt while seated i ara vinc…
Vaig sortir del meu amagatall I vaig obrir el cotxe, I et vaig veure d’aprop, no eres com t’havia imaginat...
Hola, sóc jo...
Vas fer el gest de treure’t l’antifaç...
Ieep, encara no...espera’t una mica. Arrenquem, si et mareges, m’avises ok. Tens por?
-No, no tinc por, cap n’hi una.
-Ok, si et fa por o no ho gaudeixes parem.
Arrenquem, jo estava embogida, vaig sortir del aparcament i em vaig posar en direcció cap el mar, sabia que seria un bon lloc..
En aquell moment vaig notar com movies les mans, buscaves les meves cuixes però no podia, en canvi vaig aprofitar aquell semàfor, per acostar-me a tu i clavar-te un petó de pel•licula, dels que deixen sense respiració mentre acostava la mà al teu entrecuix i podia sentir com d’encés estaves, la teva humitat...
-Et baixaré la cremallera, vull alliberar-la i controlar-la en tot moment...
-No, abans vull tocar-te els pits.
-Val tracte fet.
Vaig aparcar al següent xamfrà de l’Eixample, sota el risc de multa en càrrega i descàrrega, vaig deixar-me tocar els pits...vas fer la llicència d’humitejar els teus llargs dits, per apretar fort els meus mugrons.
-Ja prou, seguim endavant...
El viatge va prosseguir, seguies amb els ulls tapats i anava admirant la teva silueta...com estaves nerviós fins arribar a la platja i aparcar.
Et vaig treure l’antifaç, em vas mirar i vas mirar on eres...
-Uauuuuh, quina pujada d’adrenalina tan bèstia... On coi som? Com et dius?
-Som al Fòrum i em dic Marta, encantada. I tu?
-Sóc el Jordi.
Ens vàrem començar a liar allà mateix, petons llargs i intensos. Després de setmanes de xerrera, sabíem perfectament els gustos de l’un i de l’altre, i em vas començar a despullar descordant el pantaló, intentant jugar amb una mà al meu pit i l’altre entre la meva figa, en el poc espai que hi havia entre el seient, el canvi de marxes.
-Marta, no estem còmodes aquí, em deixes conduir a mi...ara seràs la copilot.
-Va si...
Em vaig posar l’antifaç, vas asseure’t al meu lloc i vas arrencar...i de cop i volta vas frenar en sec...Vas descordar-me el cinturó i abaixar-me els pantalons, i vas anar parant a cadascun dels semàfors, tocant-me, sentia com el no saber on em duies em posava encara més calenta i com exploraves els límits del meu morbo.
Vas arribar a algun lloc, vas baixar la rampa, vas aparcar i vas treure’m l’antifaç.
-Acabem això d’una vegada, agafa la tercera porta i fins que no sentis la meva moto no obris la porta.
Vaig obeir-te, havíem tornat a l’aparcament de Via Augusta...El cor m’anava a mil, no sabia si tornaries o no.
Vaig sentir la teva moto de gran cil•lindrada, just davant la porta i seguint la contrasenya dels tres tocs, et vaig obrir i vas entrar.
Vaig agafar-te de la cintura vaig notar que m’havies facilitat la feina, t’havies descordat els pantalons i no duies calçotets, no em va quedar una altra que agenollar-me davant teu, volia menjar-te i estaves disposat a que ho fes.
Em vas acomodar i mentre m’agafaves el cap, la teva polla entrava i sortia de la meva boca, sense descans, llepada, en cercles...Tu gaudies, notava com creixia i els teus sospirs i com empentaves per arribar als meus límits.
Vaig anar més enllà, et vaig començar a llepar els ous mentre furgava en busca del teu punt P i et tornaves boig..,no podies parar de gaudir...i jo només volia que t’escorressis a la meva boca.
I de forma abundant vas acabar dins amb un crit silenciat (no volies que ens sentis ningú del aparcament).
No em vas deixar quasi recollir, que estaves jugant amb els meus pits, m’havies aixecat la samarreta, llepaves els meus mugrons, amb força, buscant el meu plaer, mentre amb les mans m’abaixaves el s pantalons.
-Estàs humida, porcota.
-Tu que et penses, marrano.
Em vas agafar i em vas pujar sobre la pica del bany i mentre m’obria de cames vas començar a llepar-me i combinar-ho amb dos dits... Feia estona que hagués començat a cridar però se sentia soroll fora...i això encara feia que tingués més ganes i que la meva temperatura fos encara més alta que em dugués al plaer final
I em vaig deixar portar, i em vaig escorre...Uauuuh!!!
- T’ha agradat?
-Si, molt.
-No tinc molt temps més, quan vulguis ens tornem a veure...M’ha encantat.
Després d’un petó rápid mentre recollíem, em vas tornar les claus del cotxe i vas marxar. Mentre sentia la teva moto, rememorava la bogeria d’aquella tarda.
Comentarios
Publicar un comentario