Confinats

15 dies i aquella tarda em sentia especialment baixa, les quatre parets del pis em queien a sobre i tu encara estaves tancat al despatx, entre videotrucades, informes i altres feines.
Obro un llibre i no em concentro, incapaç de seguir el fil...el tanco i ho enllaço amb aquells capítols repetits de la meva series preferida que si silencio, sóc capaç de recitar els diàlegs sense deixar-me ni una coma.
M’aixeco a la nevera, vaig despentinada, aquella samarreta de tirants, sense sostenidors, el culotte d’estar per casa i els mitjons pels genolls, composen el meu outfit...beneït pot de crema de xocolata... L’agafo i torno al sofà, per seguir amb la tasca que m’he proposat... mentre suco els bastonets de pa dins el pot de crema de xocolata, entre les cames, sento com la crema, cada cop té una textura més adient.
Sento que t’asseus al meu costat.
-Ja has acabat la jornada?
-Si, per fi, ha estat un dia molt dur. Em donés una miqueta?
I agafo un bastonet de pa, el suco entre la crema i te’l dono.
-Me l’estàs donant? Jo et feia més que me’l posaves a la boca.
Te’l trec de la mà, l’agafo amb cura i el torno a mullar, més xocolata, taca els meus dits... Poc a poc, l’acosto a la teva boca, la tens entre oberta, esperes el moment i mentre l’introdueixo, la teva llengua refrega els meus dits, calenta, sento la intensitat i oloro ja de lluny les teves ganes de mambo.
-Vols que juguem una estona?
Ara ets tu qui té un altre bastó de pa, l’agafes, ple de xocolata...saps que sóc una llaminera, no et talles...
Me’l introdueixes a la boca, mulles els teus dits i els treus de la meva boca, repassant poc a poc la meva barbeta i baixant pel coll, abaixes el tirant de la meva samarreta i t’atures als meus pits, que porten més de 10 dies sense sostenidors.
Els acarones, poc a poc, sense presses, pessigant el mugró mentre jo agafo el control de la crema de xocolata ...i amb dos dits repasso el mugró que tens lliure i el taco amb xocolata.
- Me’l pots llepar, et dic, posant cara de pícara.
I sense demanar permís, sento la teva llengua calenta llepant el meu mugró que acompanyo amb un ai de plaer.
Segueixo tenint el poder de la crema, tu agafes una mica més, mentre acarones la meva panxa i jo em deixo endur, per aquella pintura que estàs fent a tres dits i com neteges el llenç amb la llengua  per tornar a pintar...una nova creació fent apujar la temperatura entre les meves cames...
Ara els teus dits ja acaronen la meva figa, poc a poc...jo no puc parar de deixar sentir...Sento la teva mà i com de cop i volta llepes la teva llengua amb crema i t’atanses a cada racó, posant encara més xocolata i jo sense deixar de gemegar...folla, t’agafo el cap...i em concentro en sentir cada moviment entre la humitat, com cada cop mullo més i com la aquesta barreja fa que la sensació sigui cada cop més estimulant i plaent.
Els gèmecs...cada cop son més intensos...combines la teva llengua amb dos dits...estic tan xopa que no necessites ensalivar-los i jo només frisó...
-M’estàs posant molt porc...ahhh... i m’escorro com mai, mullant encara més el sofà, tremolant .
Em recupero, sabent que la batalla no ha acabat i  et faig abaixar els pantalons, poc a poc, per descobrir que no duus calçotets...
-T’has posat a treballar sense calçotets?
-Si.
-Tan debó m’hagués adonat abans, no acabaves la reunió.
Em dedico a jugar amb la xocolata i a ungir la teva carn d’olla, poc a poc, mentre la meva llengua comença a resseguir la teva cintura, fins la base mirant la teva cara i tornar a agafar més crema de cacao, per posar-la a la punta.
No pots aguantar més... Et miro, aquest cop la meva llengua llepa els llavis...
-Vols?
I no tinc resposta, però m’acosto i començo a llepar sense parar la crema de xocolata i et tornes boig, veig que cada llepada, més profunda et fa tornar encara més foll i gemegues mentre la meva llengua juga sense frens...
Faig cas omís als teus “para para que m’escorro” i segueixo aprofundint i perfeccionant la tècnica,  t’obres encara més de cames mentre jugues amb el meu cabell, m’empenys cap a tu amb força.
Puc sentir que estàs a punt i no paro, només li foto més gas...fins a sentir el teu gemec final.
-Buuufff la mare que va parir la crema de cacao...
-No m’ho esperava...
I ens abraçem, sense deixar-nos anar, amb aquella tranquilitat entre tot l’enrenou d’estar confinats.