Ir al contenido principal

On ens dugui la nit


La rutina era la de sempre, divendres nit, birres a l’antro i sortir de festa. I aquell vespre no va ser una excepció. La Marta, la Sandra i jo feia anys que ens coneixiem i les velles costums seguien intactes. Vaig obrir el what’s per entrar al grup.


A les 23h a la sortida de la xurreria?- vaig dir

Com sempre, Ingrid, joder, que sembles nova- va respondre la Marta.


Vaig agafar la L1 fins a Marina, estava de mal humor, una setmana de merda a la feina, tot i això m’havia arreglat. Duia unes martins negres comprades Candem que apreciava perquè havia regatejat fortament amb el dependent, uns pantalons molt ajustats, brillants imitació dels de pell i una camisa de quadres escocesos.


-On voleu anar aquesta nit?- va preguntar la Sandra

-Va anem a fer unes birres i “a on ens dugui la nit”.


Era el típic bar destartalat, on servien més de 30 tipus diferents de xupitos, tots en ampolles negres (el factor sorpresa), dos futbolins al fons i música heavy a tot drap.

Estavem en una de les tines arrepenjades, beviem cerveses a morro mentre comentavem les novetats de la setmana:


-Ingrid, com vas amb el Lluis?- va dir la Marta.

-Doncs anar fent, tot i que no ho acabo de veure clar.

-Osti si necessites alguna cosa, ja dirás- em va respondre.

-De moment, vull una altra cervesa, alguna s’apunta?

-No Ingrid, que tu tens més “aguante” que jo i em tombaràs.


Vaig anar cap a la barra a demanar una altra mitjana, val si i a buscar canvi per fer un futbolin. La Marta i la Sandra jugàven al futbolin perquè ho demanava, aixì que vaig mirar qui hi havia jugant per veure si em podria unir i trobar algun contrincant del mateix nivell que jo.


Allà dreta estaves tu d’esquena, cabell rinxolat llarg, recollit en una cua, camisa texana oberta, faldilla curta negra i unes mitges de reixeta negra que feien conjunt amb les teves martins granates. Mentalment vaig pensar primer, joder que xula la faldilla,  i després, aquesta noia és nova i a sobre sembla que és bona...perquè acaba d’atonyinar als bessons Rodriguez…


Vaig dirigir-me amb decisió cap al “futbolo”, deixant caure una moneda d’euro, just al costat del porter que tu controlaves...Anaves amb un company, però de carrer es veia que la que dominava el partit i ideava les jugades des de la reraguarda eres tu…


Em vaig posar just davant teu, per estudiar els  punts febles com a contricant, però la meva vista es va desviar a mirar els teus pits. Sota la camisa texana, duies una samarreta de tirants negres. El que em va sorprendre va ser que era la primera vegada que mirava els pits d’una dona amb aquell punt de vista, el del desig.


La pallissa que els vàrem fotre va ser de campionat, 2-6 el ritme del partit trepidant, la bola es movia ràpidament i més d’un gol va arribar des de la defensa.

Quan va acabar la partida, era el meu torn. Em vas mirar i em vas dir:

-El meu company vol jugar amb un colega, t’importa que fem tándem tu i jo.

-Ahh cap problema, les meves amigues son a les tines i només m’agrada jugar a mi.


La partida va començar, aquest cop, em vaig quedar jo el control de la porteria i els defenses i  et vaig cedir la davantera per tu… (ehh pero a al tercer gol canviem em vas dir)...

I el partit va començar, vaig fer notar el meu domini del futbolin amb un parell d’aturades de les bones i el resultat del partit era de 2-1, amb gols de les dues…


-Joder ets bona, com et dius?

-Em dic Ingrid, i tu? Ets nova, no t’havia vist mai aquí?

-Sóc Olatz, fa tres mesos que visc a BCN estudio Física, però sóc d’un poblet de Euskadi.


Vàrem seguir jugant la complicitat no parava de créixer, mirades, jugades des del mig camp i la part de darrera. Ens va costar més però va acabar 3-5, una altra pallissa i sense tallar-me ni un pèl la vaig convidar a una birra per celebrar-ho…


Al fons del bar hi havia una tina lliure, la Olatz se’m va avançar per agafar el lloc, mentre jo pagava les birres...Aquest instant em va fer adonar que pot ser m’agradaven els cossos femenins, que tenia ganes d’abaixar aquella faldilla i descobrir la seva silueta, coberta per les mitges de reixeta, els seus pits, la seva esquena...Però no sabia com, joder, com es lliga amb una dona. La conversa va seguir fluïnt:


-Les teves Martins molen, em va dir.

-Gràcies, són de Londres, vaig regatejar per elles, les volia si o si però el preu que em demanaven era altíssim.

-Ja, però ara les portes.

-Si i...Proud of it.


La música sonava tan alta que no em va quedar una altra que acostar-me, haviem passat dels crits, a parlar a cau d’orella i en un d’aquests moviments, la Olatz es va llençar:


-Les Marteens molen, pero m’agrades més tu…


I de sobte un petó va recórrer el meu coll, vaig sentir una tremolor per tot el meu cos, electrica, vaig notar com tota jo em posava en acció, com quan em liava amb el Lluis. I sense pensar-ho vaig acostar-me a la seva boca i li vaig començar a menjar els llavis, a mossegar-los, mentre les seves mans es situaven en un punt indeterminat, a mig camí entre la cintura i el meu cul…


-Olatz, és el meu primer petó amb una dona, no sé si estaré a l’alçada.

-Doncs no sembla el primer, em va dir.

-Ingrid, si vols vine amb mi i ens deixem portar…


Anàvem donades de la mà, fins al teu pis, només entrar em vas conduir cap al sofà i et vas tirar a sobre meu, descordant la brusa de quadres escocesos i deixant al descobert el sostenidor negre, mentre el descordaves amb delit vas començar a menjar-me els mugrons, turgents…


-Aiiix, sospirava.


La teva mà s’introduïa alhora dins el meu clítoris i amb dos dits, anaves acaronant i jo m’anava abandonant al plaer, aquest cop ja si, tocant el teu cul i sabent que el tenies més ben posat del que m’havia semblat al futbolin… Em vas abaixar els pantalons, amb el tanga, tot alhora, deixant al descobert la meva figa, humida i amb la llengua vas començar a llepar-me amunt i avall, veia com em miraves de reüll, com estudiaves cada reacció buscant el màxim del meu plaer i jo m’entregava, com els rivals del futbolin quan no podien remuntar, obrint-me encara més de cames fins a escorre’m amb un crit.


Et vas aixecar cap a la cuina, a la tornada anaves amb dos gots d’aigua i glaçons. 

-Fa molta calor i l’aigua de la nevera no está suficientment freda…

-Ahh, gràcies, no feia falta…


Els glaçons s’anaven desfent, dins el got, mentre et  petonejava un altre cop, el coll, la teva clavícula mentre la meva mà jugava a la cuixa, pujant i abaixant les puntes dels dits…La teva excitació anava en augment, la màxima intensitat va arribar quan vas parar de donar-te petons, per mullar els meus dits i baixar-los pel teu clitoris...fusió d’humitats…

Vaig jugar poca estona amb els dits fins a posar-me de genolls davant meu fins a obri

re de cames i començar a passejar-me amb la llengua… Vas veure com tancaves els ulls  i et concentraves en cadascun dels meus moviments, entregada, fins que vas sentir un fred gelat entre les cames...que et va fer reaccionar.


-Que estàs fent, Ingrid?


No et vaig respondre, tan sols vaig aixecar el cap i mentre obria la boca vas veure un glaçó. Sense entretenir-me ni un segon, vaig  seguir jugant amb ell fins a deixar caure l’ùltima gota sobre el teu melic, veient com lliscava i s’escalfava fruït del desig, camí de la teva figa.


Les meves mans no van parar, només buscaven el teu plaer, reproduïen els moviments que feia sola, aquest cop en un cos alié i em vaig sentir en tot moment portada per camins, que fins al moment no havia explorat, gaudint com mai...fins l’orgasme…


Estavem les dues assegudes al sofá, la Olatz encara estava refent-se del moment, mentre les meves mans jugaven amb els rinxols despentinats. 


-Merda Olatz, no he dit res a les meves amigues, vaig a pel móvil.


Em vaig aixecar a correcuita, hi havia un munt de whatsapps al grup, m’estaven buscant:


-Ingrid on t’ha dut la nit?  Et vem perdre de vista a les tines amb una noia de cabells rinxolats.

Vaig respondre feliç, us explico en un altre moment, he passat la nit amb la noia dels cabells rinxolats, la Olatz.


Mentre escrivia el missatge, encara estava intentant tornar en si, havia d’assimilar masses coses, la nit m’havia portat a nous camins i havia d’ordenar-me. 


Comentarios

Entradas populares de este blog

Take Away

-Surto, a buscar el sopar. -Fins després, amor. Vaig tancar la porta i baixar les escales de dos en dos, corrents com si arribés tard. Teníem temps, però sentia el neguit a la panxa. Vaig localitzar el seu cotxe en doble fila estacionat al final del carrer. -Hola, tot bé?  Li vaig clavar un petó a la boca per resposta, llarg i humit. El pintallavis vermell va quedar escampat per part del seu rostre fent-me trempar. Les meves mans es van dirigir cap a les cuixes, cobertes per unes mitges de reixeta quan me les va apartar. -Arrenquem? O penses fer exhibicionisme públic als teus veïns? El camí es va fer extremadament llarg, un parell de vegades em vaig posar a lloc els calçotets. Al semàfor vaig clavar la mirada al seu escot, imaginant el moment en què s’aturés el cotxe poder llençar-me a menjar els seus pits. El descampat estava buit, va ser fàcil ubicar el cotxe tot just al costat de l'arbre, a recer de la pluja i de les mirades indiscretes. Es va descordar el cinturó i ja sense ves...

Presentació

Perquè el desig està centrat en el fal·lus? Per què les dones som les grans oblidades al porno? Sóc la Cara B de la Cara A . Has rebut aquest enllaç, perquè ens coneixem, som amics, coneguts o ets una persona de confiança amb qui puc compartir aquesta aventura i vull que tinguis aquest petit regal. El millor d’escriure relats eròtics es que pots gaudir-los doble i triplement, quan els escrius, quan els llegeixes i sobre tot, quan saps que algú els ha llegit, els ha gaudit i t’ho explica. Aquí trobaràs relats feministes, de la A-Z, especialment pensats per qui vol consumir literatura erótica. Es un espai on gaudir del teu plaer, ja siguis home o dona. Estic a Twitter, pots seguir-me i fer difusió de l’aventura... de moment no saps qui sóc, però també em pots preguntar o fer apostes...jajjajaja. I si vols compartir aquests relats amb algú més tambè ho pots fer (o ets una mica egoista amb el teu plaer...). Gràcies per avançat. Una abraçada

En route

  Vaig entrar al garatge de la companyia de taxis on treballava. Després de fitxar em vaig dirigir a recollir el primer client del vespre. Com tots els dimecres, m'esperava a la porta d'un luxós edifici d'oficines i el duia fins a l'aeroport. Feia un parell d'anys que fèiem aquell recorregut plegats, la major part de les vegades, després de saludar em preguntava com estava i treia algun tema per amenitzar el viatge. D'altres, es deixava portar pel silenci mentre observava la ciutat a través de la finestra. Un cop arribava a la terminal de sortides, com una exhalació, es penjava la motxilla, s'acomiadava i sortia corrents en direcció al control de seguretat. Faltaven cinc minuts per dos quarts de nou quan vaig obrir la porta de l'edifici per esperar el taxi. En aquell curt espai de temps revisava el mòbil abans de tancar-lo. -Bona tarda, Maria a l'aeroport com sempre, si us plau. -Hola, Sergi. Com va tot? Avui no hi ha gaire trànsit, arribarem d'h...