Contrarrellotge

 Zum-Zum… S’encén el llum blau al móvil, acaba d’arribar una notificació.

-Surto de la feina, en 30 minuts estic a casa teva.

Són les 18:05h d’un dijous qualsevol, fa dies que no ens veiem, les restriccions imposades per la pandemia fan impossible que quedem com abans, trobades que es coïen des de l’encesa del foc fins a consumir les últimes brases.

El teu missatge activa el protocol de preparació, fitxar la sortida de la feina, tancar l’ordinador i arreglar-me.  Entro al bany,  em recullo el cabell  i em maquillo els ulls i….va i avui i em pinto els llavis, total no quedaran correguts per la mascareta. Torno a mirar l’hora de camí cap a l’habitació, mentre penso tens encara vint minuts.

Obro l’armari i començo  a passar un a un els penjarrobes, això no, això es de mudar, com pots ser que tingui això encara, ho hauria de llençar…

En una de les cantonades trobo una camisa, blava, semitransparent, de les de sortir de festa. Duia encara l’etiqueta posada, l’havia comprada una setmana abans del confinament del Març, i encara estava sense estrenar. Mira, posa’te-la, per què total, quan tornaràs a anar a Razz.

Agafo uns pantalons negres ajustats…Ai merda, aquestes calces que duc són horrendes… Me les abaixo, mentre obro el calaix de la roba interior, endreçat seguint les directrius de la Marie Kondo i trio la fila dels negres i començo a remenar, aquestes no, aquestes de puntes, pot ser si, el tanga de fil...buuff… mentre vaig imaginant com me les treuràs i començo a sentir entre les meves cames, la humitat…Torno a mirar el rellotge, em queden 10 minuts i encara estic aixì, sense calces… Mira es igual, si total amb la poca estona que tenim ni es fixarà… I agafo els pantalons i me’ls poso, sense res més a sota.

Surto de l’habitació, recullo les quatre coses que hi han per sobre de la taula del menjador quan sona el timbre.

-Sóc jo,

-Endavant.

L’ascensor, arriba al meu replà i em miro ràpidament al mirall mentre toques el timbre.

-Ei hola…

-Hola..

Et treus la mascareta alhora que jo m’acosto cap a tu per fer-te un primer petó. Tinc la sensació que es forçat, no flueix i de cop t’atures...

-Espera’t, espera’t que em poso gel...

-Aii si, perdona.

Obres la bossa i treus un pot, et poses unes gotes de gel, per sort és dels d’absorció ràpida i sense olor. I deixes la bossa tirada a l’entrada, mentre ens seguim petonejant, aquest cop va com una seda, intercanviem llengües mentre les teves mans  s’arrepenjen a la cintura i les meves sobre les teves natges…

Abaixes la cremallera dels meus pantalons… i descobreixes que no duc calces…

-Òstia, on t’has deixat les calces...

Somric malignament i sense intercanviar cap més paraula, m’abaixes els pantalons i t’agenolles davant meu. Sé perfectament el que vindrà aixì que m’arrepenjo a la paret mentre noto el meu entrecuix molt més mullat, que quan decidia si em posava calces o no. 

El mirall del rebedor reflecteix l’escena, tu d’esquenes, amorrat al meu clítoris mentre jo acarono els teus cabell i guanya uns punts de perversió quan la teva llengua comença a refregar-se i intercanviem humitats. Aquest gest, m’agafa desprevinguda i em fa emetre un petit gèmec alhora que em vaig obrint encara més i actives les tremolors a causa de la fricció fins que les cames em començen a fer figa. Sé què d’un moment a l’altre no podré mantenir l’equilibri, però m’agrada jugar amb els límits i pronuncia amb veu entretallada,

-No puc seguir així, cauré, anem a un lloc més cómode.

T’agafo del braç i fem camí cap a la meva habitació, m’assec a la vora del llit, deixant penjar les cames, mentre em treus la samarreta transparent i el sostenidor i començes a jugar amb els meus pits, primer amb els dits fins a llepar i mossegar tendrament els mugrons. En un moment donat, m’incorporo de nou, per abaixar-te els pantalons i tot d’una trobar-me la teva carn d’olla dura, com un màstil.

Et miro com demanant permís, per poder llepar-te’la, però ni això, directament m’acosto i amb la llengua repasso cada espai, sentint els teus esbùfecs i com gaudeixes de cadascun dels meus moviments, fins a aprofitar un moment dels de respirar per dir-me

-Estira’t i no et moguis..

I et poses a sobre meu, fent coincidir el pardal amb la meva boca, mentre amb la teva, començes a llepar-me la figa. Aquest canvi de postura, encara m’activa més i fa que no pugui parar d’endrapar-te’la. Tu segueixes amb la teva feina fins a desconcentrar-me, combines a la perfecció el joc de dits i de llengua i jo ja no puc més i de forma ofegada et deixo anar...

-Em rendeixo…

Aquesta paraula encara t’activa més i em condueixes de camí cap al gran gemec, el que em fa esclatar també a tremolors.

Després d’un petit respir t’incorpores, el meu gemec encara et manté calent i t’ajups per agafar de la butxaca un preservatiu que intentes obrir, mentre amb les meves mans, t’agafo de la cintura i començo de nou a llepar-te…

-M’estàs desconcentrant i ara no puc obrir aixo…

I et miro de nou, però sense fer-te cas i jugo amb la mà a la teva carn d’olla. Sé que com, més estona la sacsegi, millor ens ho passarem i lentament vaig jugant intensificant la força que faig veient les teves cares..

-Pararàs o ja dono per inútil posar-me la goma.

-Va porta-la, que l’obro…

Agafo de nou el preservatiu, aquest cop el deixo al costat del llit, em mires, però saps perfectament que abans de que l’obri vull llepar-te, aixì que torno de nou a llepar mentre noto les teves mans, darrera el meu clatell, intentant relaxar les tensions que genera a la meva esquena la feixuga tasca de llepar-te.

Començo a sentir com creix dins meu i ara si, torno de nou a la posició inicial i mentre amb una mà te la sacsejo, amb l’altra obro l’embolcall i te’l poso.

-Ara et toca estirar-te a tu..

-Jo m’haig d’estirar…

-Si, estira’t..

I em pujo a sobre teu, tinc ganes de dansar dins teu, sentir com entra, tímidament, com arriba fins al final i com entra i surt de dins la meva vagina, mentre les meves parets empresonen la teva carn d’olla.

La teva cara denota que ets a prop del desenllaç, mentre les teves mans han quedat enganxades als meus pits i no puc parar de moure’m alhora que sento que et deixes anar, amb un crit llarg.

I m’estiro al teu cantó alhora que recupero l’alè, sento la teva respiració al meu cantó i les teves mans mentre petonejo les teves galtes quan de cop i volta sona l’alarma del móvil.

-Crec que és l’hora.

-Si, son les 21:30h.

I t’aixeques del llit i et poses la roba, jo t’acompanyo fins la porta, només duc una bata i ens despedim amb un petó llarg i una grapejada al cul.

-Espero que la propera vegada, no tinguem toc de queda i ens poguem allargar.

-Això espero.