Ir al contenido principal

En route


 Vaig entrar al garatge de la companyia de taxis on treballava. Després de fitxar em vaig dirigir a recollir el primer client del vespre. Com tots els dimecres, m'esperava a la porta d'un luxós edifici d'oficines i el duia fins a l'aeroport.

Feia un parell d'anys que fèiem aquell recorregut plegats, la major part de les vegades, després de saludar em preguntava com estava i treia algun tema per amenitzar el viatge. D'altres, es deixava portar pel silenci mentre observava la ciutat a través de la finestra. Un cop arribava a la terminal de sortides, com una exhalació, es penjava la motxilla, s'acomiadava i sortia corrents en direcció al control de seguretat.

Faltaven cinc minuts per dos quarts de nou quan vaig obrir la porta de l'edifici per esperar el taxi. En aquell curt espai de temps revisava el mòbil abans de tancar-lo.

-Bona tarda, Maria a l'aeroport com sempre, si us plau.

-Hola, Sergi. Com va tot? Avui no hi ha gaire trànsit, arribarem d'hora.

-Perfecte, així no hauré de creuar a correcuita el control.

A través del retrovisor vaig mirar-lo de reüll, tot just s'acabava de treure la jaqueta, vestia una camisa blava i duia la barba arreglada. D'ençà que ens havíem conegut que m'atreia. Però no va ser fins que el vaig veure per primera vegada fora del taxi que vaig començar a triar amb cura la roba que em posava els dimecres.

Després de saludar-nos, la conversa va seguir com habitualment, el temps, la feina i els plans que teníem pel proper cap de setmana.

Feia massa calor i em vaig descordar un parell de botons de la camisa. No sé si eren les presses amb les quals havia baixat les escales per arribar a temps o pot ser l'escot de la Maria, mostrant la regatera m'havia posat calent. Era la primera vegada que despertava aquella sensació. Feia unes setmanes que havia perdut la bufanda i ella em va seguir corrents fins a atrapar-me. Vestia uns pantalons ajustats que estilitzaven la seva figura i una camisa escotada. Li vaig donar les gràcies amb un petó a la galta i vaig continuar caminant cap al control. No havia fet més de deu passes quan no vaig poder resistir-me de girar-me i contemplar la seva esquena i el final d'aquesta. Em va enxampar, mig somrient vaig continuar fent camí. Ja durant el vol, vaig imaginar una cita, tots dos compartint una copa de vi, despullats.

La calor era real, havia apujat un parell de graus la temperatura de l'aire condicionat amb l'únic objectiu que es descordés la camisa. Vaig observar atentament els pocs centímetres de pell que hi havia al descobert mentre m'obria el tercer botó de la brusa. Els sostenidors blancs de puntes, ressaltaven sobre seient negre del copilot.

-Tens calor? Si vols abaixo la temperatura?

-Gràcies, però m'agradaria apujar-la, pot ser si t'acabes de descordar un parell de botons podré veure amb detall els teus pits.

-Mmm, em semblarà bé si primer te'ls obres tots.

Es va descordar els botons restants, mostrant el seu tors, ampli i cobert per una fina capa de pèl. Tot just com havia imaginat. L'autobús es va aturar a la parada, normalment l'hauria avançat envaint el carril del costat, però les circumstàncies em van dur a parar per alliberar les meves sines. Vaig interpretar el so metàl·lic de la sivella del cinturó provinent del seient de darrere com una resposta positiva. Havíem sobrepassat ja la rotonda, quan em vaig apujar la faldilla més amunt de mitja cuixa per mostrar les lligacames. Pel mirall retrovisor, observava com es llepava la punta dels dits i les introduïa a través de la tela dels calçotets. Somrient, em vaig descordar la lligacama i em vaig aixecar encara més el vestit tot mostrant la minúscula goma de les calces. El semàfor es va posar en verd i vaig arrencar de pressa volia sobrepassar el següent per aturar-me tot just a l'altura de l'avinguda. A l'encreuament hi havia un altre cotxe aturat. La conductora buscava alguna cosa dins la bossa.

Em vaig girar, amb els ulls tancats s'acaronava el pardal ferm i dur. En obrir-los, va descobrir que havia coronat la punta amb les calces que m'acabava de treure amb un moviment de contorsionisme.

-Ostres.

-Això no t'ho esperaves.

-Ni la resta del que està passant.

Vaig recuperar la posició habitual al volant. La conductora del costat devia haver trobat el que buscava i ens observava a través de la finestra. Les nostres mirades van coincidir i la seva expressió de sorpresa em va fer entendre que havia presenciat l'escena. Mentre arrencava li vaig explicar al Sergi.

-A tu t'agrada que t'enxampin no?

-És la primera vegada que em passa, però m'ha agradat que ens mirés.

Va canviar al carril de la dreta per incorporar-se ja a la carretera mentre m'abaixava els pantalons i els calçotets per complet i m'obria encara més de cames al seient. Les seves calces acompanyaven els moviments de la mà cada cop més ràpids i intensos. Les imatges que recorrien la meva ment eren molt vívides, el gust dels seus mugrons ferms, l'escalfor humida d'una figa que encara no havia vist o les paraules a mitja veu que era capaç de pronunciar entre sospir i sospir.

Un sonor gemec em va fer mirar cap al seient del darrere quan ens acabàvem de desviar per entrar a l'aeroport. Somreia alhora que es netejava les restes i es vestia amb pressa abans d'arribar a la terminal. En aturar-nos es va acomiadar amb un petó a la galta i em va desitjar una bona setmana mentre tancava la porta del taxi corrents cap al control de seguretat. Amb un lleuger tremolor de cames, vaig arrencar en direcció a una zona apartada de la terminal per revisar el vehicle. Tal com marcava el protocol vaig obrir la porta del seient de darrere on havia deixat oblidats els seus calçotets, impregnats amb l'escorreguda. Per primera vegada, em vaig masturbar al taxi, a la part reservada als clients i vaig continuar la ruta amb els seus calçotets posats.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entre les dunes

Els aiguamolls situats al voltant de la desembocadura del riu reuneixen les condicions idònies per tal que el pit-roig (Erithacus Rubecula) faci ús de l'espai com a zona de descans durant els desplaçaments migratoris cap a altres latituds. Va mirar l'hora mentre calculava que duia més de tres davant de l'ordinador amb aquell exercici. El sol encara lluïa alt sobre l'horitzó i corria una lleugera brisa que permetia fer un passeig amb bici per desconnectar. Després de posar-se els pantalons curts, una samarreta i cordar-se el casc, va agafar la bicicleta, cap a les dunes. Feia setmanes que havia tret del garatge la bicicleta de muntanya, però no va ser fins aquella tarda que va trobar el temps necessari per fer la seva ruta preferida. Trenta quilòmetres que incloïen la pujada a la serralada litoral per la carretera de corbes i el descens a través dels corriols amb final a la platja. Si el temps l'acompanyava es banyaria abans de tornar cap a casa. Estava desentrenat.

The Lust Society

  "El dijous és el pitjor dia de la setmana" Amb aquella sentència ressonant pel cap, vaig iniciar la meva jornada laboral. Trenta-dos emails pendents; aquest a la brossa, ahh clar aquí m'han posat en còpia per fer pressió. Bufa, ara no tinc temps, ho marco com a no llegit. -TLS l'ha convidat a unir-se al grup. Vaig acceptar, segur que era un grup de treball, tot seguit, la icona del xat es va encendre. -Ens trobem en deu minuts a la Sala Júpiter. El codi és TLS. Quan arribis mostra el logotip i seu sobre la taula. El xat va desaparèixer mentre un esdeveniment bloquejava el calendari. La porta era tancada, vaig teclejar el codi tot deixant la pantalla encesa del mòbil amb la imatge del logotip. A les palpentes, vaig entrar a la sala només il·luminada per una petita llum al centre de la taula de juntes. Un cop asseguda i encara amb la sensació d'ingravidesa que genera tenir les cames penjant, unes mans em van agafar per les espatlles i em van treure descordar els b