Des d’aquell
primer Skype, res va tornar a ser el que era, aquells missatges de bon dia i
bona nit… alguna que altra fotografía amb poca roba …i una sessió de sexting
més pujada de to va fer que ens plantèssim al dia de St Jordi.
Feia dies que li
donava voltes a que enviar-te i dissimuladament una tarda et vaig demanar
l’adreça de casa…
Em vaig asseure
al meu escriptori, tenia tota la tarda per mi, fins a la següent videotrucada,
aquella partida de trivial setmanal amb les de sempre...Vaig agafar un full en
blanc i vaig començar a escriure el teu regal.
Feia calor, per fi St Joan, feia dies que
planificàvem aquella sortida, tocar la sorra amb els peus, acaronar el teu cos
dins l’aigua amb les onades i deixar-nos portar salvatjament pel desig.
La maleta era fácil de fer, un parell de bikinis,
la tovallola, els vestits de cotó i els pantalons curts eren l’equipatge …
Només quedava arrencar el cotxe i passar a recollir-te.
Ens vem trobar, anaves també amb una motxilla
petita i ens vàrem fondre en un petó…
-Eii has vingut molt rápid no?
-Si, si no he trigat gens, no hi havia cua. Va
puja i ens posem en carretera…
Vas asseure’t al seient del copilot i en res vaig
arrencar de camí a la Costa Brava, ens esperava aquella caleta, les platges,
només per nosaltres…i un apartament amb terrasseta per veure la sortida i la
posta de sol…sense estrés, sense presses.
L’autopista es va acabar i ens vam endinsar per la
carretera comarcal, poc trànsit, algun vehicle despistat.
-Em pots passar l’aigua?
-Si, aquí tens…
Me la vas acostar, vaig beure i vas tancar
l’ampolla…i després de deixar-la a la guantera, la teva mà es va acostar cap a
la meva cuixa, nua…duia un pantaló curt i vas començar a acaronar la meva pell,
blanca, fina i vas pujant fins als límits…
-Eii estic conduïnt, no voldràs que tingui un
accident…
Tot això t’ho deia, mentre t’agafava del pardal,
dur...i no em feies gaire cas.
El GPS, ens va fer desviar cap a la dreta…i agafar
un petit camí, sense trànsit, desèrtic…i vaig començar a recòrrer els pocs kms
que ens separaven del nostre destí… En un moment donat, vaig aturar-me al petit
voral que hi havia…i ens vam començar a petonejar…les ganes ens podien i em vas
treure la samarreta…per descobrir que no duia sostenidors…I tu et vas quedar
amb el tors totalment nuu…Les teves mans van intentar descordar els
pantalons…però tot d’una, em va agafar un rampell…i les meves mans van anar cap
a la teves…parant l’escena…
-Et proposo un joc…d’aquí a la cala queden dos
kilòmetres no?
-Si, si el GPS no falla.
-Doncs s’ha acabat fer manetes…ara quietets tots
dos, durant 2kms, està prohibit tocar cuixes, entrecuixes…però la roba que hem
perdut es queda aquí…ho sento,però et vull ben calent…
Vaig arrencar el cotxe i al primer gir a la dreta
et vaig enxampar, mirant de gairell els meus pits, aquella cara de la
videotrucada…aquelles ganes que tenies de tocar-los i no podies…
Jo no em podia estar i de tant en tant, mirava el
teu paquet i com no, les marcades abdominals que em tornaven boja...
La platja es podia veure, aquella cala, sola, i
ben amagada…
-Uauuh es preciosa…com tu.
I et vas humitejar la teva mà amb saliva i vas
començar a tocar el meu pit…I et vaig apartar la mà.
-T’estàs saltant les normes…no he aparcat encara i
saps que ho faig fatal…
Vaig aminorar la marxa, per aparcar… anava més a
poc a poc encara més del normal, només volia allargar aquell moment al màxim,
posar-te més dels nervis, fins a acabar d’aparcar amb tota la calma del món.
-Ets molt cabrona…
Un cop apagat el motor, et vas atansar a sobre
meu, sense dubtar-ho vas començar a tocar els meus pits i la teva llengua es va
dirigir directe als mugrons mentre amb les mans m’estaves abaixant els
pantalons curts i…tocaves la meva figa…
Jo no podia parar d’assaborir cada instant, per
fi, després de tantes setmanes tancats, podíem tocar-nos i sentir la teva
escalfor, tocar el teu cos, gaudir-te sense el límit de la pantalla. Les meves
mans no paraven quietes… i ja havien recorregut els teus pectorals fins al
entrecuix i abaixat a poc a poc…ben endins, fins a agafar la carn d’olla i
començar a sacsejar-la rítmicament...sense que tu deixessis de jugar...
Estàvem molt encesos, però a cau d’orella em vas
dir...
-Va, baixem del cotxe i gaudim de la platja o a
que hem vingut?
I vàrem baixar, molt encesos i mentre tu recollies
les tovalloles del seient de darrera, em vaig dedicar a fer-te un massatge a les natges i m’arrambava
a tu i sentia la humitat a l’entrecuix...cada cop més intensa.
Donats de la mà, ens vàrem arrecerar en una
cantonada de la platja i sense més preàmbuls em vas abaixar els pantalons i fruït de la passió, em vas empentar cap a la
tovallola, mentre m’obries les cames i jugaves amb llengua i dits al meu mont
venus...Sentia la teva llengua...com es movia sense descans i els teus dos
dits, dins meus, fregant la meva carn i veia amb els ulls mig clucs com em
menjaves amb ganes...
-Vaig bé? Si vols alguna cosa, demana-ho.
Jo m’estava posant com una moto, els meus genolls
envoltaven la teva nuca i les meves mans t’ajudaven, m’estava acariciant els
pits, humitejant els meus dits...I ja entre gèmecs em vaig deixar anar... i em
vaig escórrer...un crit silenciós, per no destorbar la pau que regnava, pero jo
volia més i tu també, i directament sense descans et vaig acabar d’abaixar els
shorts i vaig descobrir que anaves durissim, calent perdut...
-Ostia com vas...
-Ja et vaig dir que em posava molt calent veient
gaudir a l’altre.
-Ahh siiii, ara ho veurem millor.
Vaig treure una goma dels meus pantalons
abandonats a la tovallola...I te la vaig posar, em vaig acaronar el clitoris,
mullant els meus dits en la teva saliva i em vaig apujar a sobre teu...Volia
dominar-te, sentir el fregament, apretar el teu membre amb cada embranzida i
dir-te porcades a cau d’orella...
-Que catxondo estic...No paris...
Era el nostre primer clau, sabíem que no seria
perfecte, el lloc tampoc era el més idoni, però havíem de desfer-nos de la
primera passió inicial...Jo seguia, et sentia cada cop més endins i la teva
polla cada cop més grossa...No podia controlar els decibels dels meus
gèmecs...i tu pel que veia tampoc, érem un duo....Vas sospirar fort i et vas
deixar anar, mentre em feies tremolar amb aquella estocada final...Em vaig
recolzar el teu pit i mentre ens recuperàvem em vas dir:
-Ha estat molt bé...
-Ja veus, per fi ens hem tret la espineta.
Poc a poc ens vam treure la mandra i aquells
tímids petons i abraçades, ens van dur a aixecar-nos i de la mà, anar a banyar-nos,
abraçats assaborint aquell moment que no volíem que s’acabés mai, amb el sol al
horitzó, sense rellotges.
Vaig acabar el
relat, després de revisar les faltes un parell de vegades vaig agafar aquell
sobre i escriure amb ploma la teva adreça , vaig plegar curosament el full del
relat i em vaig treure el tanga de fil que duia, el mateix de la videotrucada,
encara humit...També vaig incloure la següent nota:
Feliç St Jordi
2020...Confinada però aquest relat es per tu. Guarda’m el tanga...ja me’l
tornaràs per St Joan.
Un petó (estampat
amb el meu pintallavis preferit).
Comentarios
Publicar un comentario