"Mad about you"
VY787 amb destinació Basel, embarquin per la porta 27…
Els nervis d’aquella aventura començaven a aparèixer, després de moltes setmanes d’entrevistes per Skype m’enfrontava a l’última fase, presentar el Business Case. Em jugava molt a nivell professional i res podia fallar. Vaig entrar a l’avió, em vaig seure i treure la meva tauleta de la motxilla. Era només una nit, però l’hotel de 5* que m’havien pagat s’havia de gaudir al màxim i havia inclòs dues bombes efervescents i relaxants per un bany calent abans d’anar a dormir, tot perfecte perque l’entrevista sortís perfecta.
El vol va transcórrer tranquil, dues files més endavant seies tu. Anaves amb el portàtil, capficat amb un Excel i em va cridar l’atenció, una llibreta recoberta amb una funda de pell blava que no vas obrir en tot el trajecte.
-“Nous venons d’aterrir à l’aéroport international de Basel-Mulhouse-Freiburg, il est 2h de l’après-midi, heure locale”.
En aquell moment va començar el tràfec de maletes i els passatgers van començar a desembarcar. Anaves amb pressa i vas ser dels primers en aixecar-te. Jo tenia tota la tarda per endavant i vaig ser de les últimes en baixar i just quan vaig passar per la teva filera, al mig del seient hi vaig veure la teva llibreta i la vaig agafar.
Em van assaltar les ganes d’obrir-la mentre sortia de l’avió però un cop superat el control de passaports, ho vaig fer, hi havia una dedicatòria i una nota:
Hola, si has trobat aquesta llibreta, truca’m i seràs recompensat/ada.
Vaig deixar la trucada per més tard, em van poder les ganes de tafanejar que s’amagava entre aquelles pàgines...Eren pura literatura, relats i poemes erótics , alguns d’ells a mitges, escrits amb una perfecte cal•ligrafia i alguns dibuixos...Vaig tancar la llibreta de cop per fer el truc:
-Alo, Ici Julien
-Hola ici Laura, tinc la teva llibreta, l’has perdut al vol VY787 i just a la sortida l’he trobat i t’he trucat.
-Moltes gràcies per recuperar-la, en serio, estava tan capficat amb un Excel que n’hi m’he adonat. Mira si vols, quedem a les 19h al Taverne Johann... No pots dir que no, et convido. Ahh i duu la llibreta a mà que serà l’única manera que tindré de reconeixe’t.
-És el meu primer cop a Basel, espero no perdre’m.
-És molt fàcil arribar, si tens qualsevol dubte truca’m, ens veiem després.
Vaig arribar al hotel, efectivament el primer que vaig fer va ser comprovar que hi havia una banyera i després de desfer la bossa i revisar el Bussiness Case,. Volia fer-me un bany abans d’anar al sopar, però el temps se’m va tirar a sobre i només em va donar per una dutxa i per arreglar-me, americana grisa, camisa blanca, un mocador de coll, els texans,una mica de maquillatge i les sabates de cordons.
El restaurant era a un lloc molt cèntric, just al costat del Rhin i feia un vespre de primavera, ni massa fred ni massa calor. Et vaig reconèixer pels rínxols, eres molt més alt i esvelt del que semblaves a l’avió, duies un gran somriure.
-Hola, sóc Julien, moltes gràcies per haver recuperat la llibreta.
-Jo sóc la Laura, no passa res, jo també sóc molt despistada.
El sopar era deliciós, venies de BCN, tornaves de passar uns dies amb els teus amics del Erasmus que l'havies fet a la UAB, però l'endemà et reincorporaves a treballar. Jo et vaig explicar que estava per una entrevista de feina per una posició en una multinacional. Ens miràvem constantment...
-Saps que encara tinc la llibreta a la bossa?
-Si...però quan penses tornar-me’la.
I vaig obrir la bossa per treure-la i deixar-la a sobre la taula, just al costat dels coberts.
-De moment, la deixo aquí que la vagis veient, però fins que no em recompensis no te la donaré...
La meva perfecta manicura vermella, acaronava la funda de pell de la llibreta... i mentre et mirava, detectava el foc amb el que observaves amb detall les meves mans, els meus dits prims. Alhora jo ja em començava a debatre entre si era “étic acabar entre llençols amb un desconegut” la nit abans de l’entrevista de la meva vida.
Et vas aixecar per anar al servei, just abans de les postres i no vaig poder evitar d’analitzar visualment la teva forta esquena i entreveure que darrera els pantalons s’amagava un bon cul...just a mig camí et vas parar per girar-te, em vas enxampar de ple mirant.
-Sé que m’has estat observant mentre anava al lavabo, que miraves?
-Si, m’has enxampat fent una repassada, perdona si sóc molt directa, però tens un bon cul.
-Ahh doncs ara aixeca’t tu, que encara no he tingut possibilitat de fer la repassada.
Em vaig aixecar, a propòsit vaig llençar el mocador a terra i vaig anar cap a la barra. Hi havia més metres que fins al lavabo, vaig demanar que ens portèssin el compte. A la tornada em vaig ajupir per recollir-lo.
-Ja he demanat el compte...Has pogut fer la repassada?
-Si ja t'he repassat. Pago jo, com a recompensa i si vols donem una volta per la riba del riu.
Va sortir el tema de de la llibreta, les lletres i les arts eren la teva passió i la teva llibreta era un recull del que anaves escrivint. Jo et vaig explicar que tot just acabava d’obrir un blog i m’havia apuntat a un taller d’escriptura de l’Ateneu. Anàvem passejant i jo ja veia, que cada cop la connexió era més forta fins que em vas dir:
-Va, escriu alguna cosa, com que tu has llegit les primeres pàgines de la meva llibreta, et vull llegir jo...
-Ara?
-Si, si, ara...
Vaig començar a escriure un fragment del meu últim microrelat: “Com aquell te Thai a la finestra em recordava a tu, la teva olor, les teves mans fortes sobre meu, mentre érem al llit”... La pressió de que estiguèssis al meu costat, feia que la lletra fos més imperfecta, menys llegible però alhora feia més atractiu el moment. El teu braç cobert per la camisa, va topar amb la màniga de la meva i en aquell instant entre boli i llibreta, les nostres mirades entrecreuades van fer que comencéssim a intercanviar petons i les teves mans amb gran habilitat descordèssin els botons de la meva brusa mentre jo em deixava fer...i el meu cap comptava les hores que quedaven per l’entrevista..
-Julien no em puc entretenir molt...demà me la jugo.
-Es d’hora encara, visc aprop d’aqui, acompanya’m i et prometo que et deixaré dormir.
I vàrem abandonar la riba del riu per endinsar-nos pels carrers propers i pujar al teu apartament, unes golfes amb vistes a la ciutat...Només entrar em vas arraconar contra la paret, sentia la teva erecció prop meu, mentre descordava el teu pantaló i tu descobries que no duia sostenidor. La meva bossa havia caigut just al costat del llit, era oberta i la llibreta a terra.... Em vas estirar a la cantonada del teu llit i et vas agenollar davant meu i vas aprofitar el moment d’abaixar el tanga que encara duia posat, per acariciar la meva figa amb els dits i veure que anava tan humida que podies acostar la teva llengua per passejar-la, sentint cada gèmec i com m’estremia amb força...
Escoltar-me encara et feia posar més calent i la teva llengua ja no es movia tant subtilment com al principi, sinò que guanyava amplitud al meu cony i feia que m’encengués encara més...Tu no et quedaves curt i mentre em llepaves, tenies la mà al teu pardal, el sacsejaves i acompassaves el moviment rítmic de la teva mà amb els meus gèmecs...Em vaig incorporar, m’ho estava passant molt bé, però tenia unes ganes irrefrenables de menjar-te la carn d’olla i ho vas entendre i et vas apropar a mi perquè llepes com volgués mentre suaument agafaves el meu cap i l’anaves acostant cap a tu...
-Si no t’agrada o vols que fem alguna cosa diferent, avisa’m.
Jo no podia parar de llepar i engolir la teva polla, la teva mirada feia que encara en tingués més ganes i no tan sols de menjar-te-la, si no de sentir-te dins teu...
-Si tens condons, vols que cardem?
Vas obrir el calaix i mentre jo seguia jugant, vas obrir un preservatiu i te’l vas posar i jo m’obria de cames. Estava molt excitada i fins que no et vas atansar a mi no vaig descobrir que no només havies tret un preservatiu, sinò que...havies recollit el meu mocador del terra.
-Mira que tinc?
-Estás flipant si creus que em deixaré lligar....
-Va prova-ho, t’atreveixes a deixar de controlar durant una estoneta? Mira, faré un nus fluix només has de dir Basel la teva paraula de seguretat i jo pararé...
-Accepto, però es la primera vegada, no sé com sortirà...
Em vas lligar al capçal de forja i vas comprovar si seguia humida amb la punta del teu pardal i vas entrar dins meu, mentre jo exhalava fortament. Havia estat molt intensa aquella aproximació i vas seguir ballant entre les meves cames de forma rítmica, mentre jugaves amb els meus mugrons humitejant-los i llepaves el meu tors resseguint amb els dits el contorn del meu melic..L’escalfor era brutal jo m’estava deixant anar, només podia apretar els músculs de la meva pelvis per sentir-te encara més intensament i sentia com creixia dins meu el teu membre i anava sentint els teus gèmecs fins a deixar-me anar i escorre’m, que va coincidir que va ser quasi alhora...
Em va costar una mica recompondre’m fins adonar-me que seguia lligada i tu eres encara a sobre meu, amb els teus rínxols al meu tors...
-Pensava que cridaries Basel en qualsevol moment...
-Basel.
-Ara si...
I em vas deslligar per quedar-te al meu costat i mentre ens abraçàvem mirava l’hora del despertador, només eren les 22h i encara tenia tota la nit per endavant per recompondre’m del que havia passat i brillar a l’entrevista.
Els nervis d’aquella aventura començaven a aparèixer, després de moltes setmanes d’entrevistes per Skype m’enfrontava a l’última fase, presentar el Business Case. Em jugava molt a nivell professional i res podia fallar. Vaig entrar a l’avió, em vaig seure i treure la meva tauleta de la motxilla. Era només una nit, però l’hotel de 5* que m’havien pagat s’havia de gaudir al màxim i havia inclòs dues bombes efervescents i relaxants per un bany calent abans d’anar a dormir, tot perfecte perque l’entrevista sortís perfecta.
El vol va transcórrer tranquil, dues files més endavant seies tu. Anaves amb el portàtil, capficat amb un Excel i em va cridar l’atenció, una llibreta recoberta amb una funda de pell blava que no vas obrir en tot el trajecte.
-“Nous venons d’aterrir à l’aéroport international de Basel-Mulhouse-Freiburg, il est 2h de l’après-midi, heure locale”.
En aquell moment va començar el tràfec de maletes i els passatgers van començar a desembarcar. Anaves amb pressa i vas ser dels primers en aixecar-te. Jo tenia tota la tarda per endavant i vaig ser de les últimes en baixar i just quan vaig passar per la teva filera, al mig del seient hi vaig veure la teva llibreta i la vaig agafar.
Em van assaltar les ganes d’obrir-la mentre sortia de l’avió però un cop superat el control de passaports, ho vaig fer, hi havia una dedicatòria i una nota:
Hola, si has trobat aquesta llibreta, truca’m i seràs recompensat/ada.
Vaig deixar la trucada per més tard, em van poder les ganes de tafanejar que s’amagava entre aquelles pàgines...Eren pura literatura, relats i poemes erótics , alguns d’ells a mitges, escrits amb una perfecte cal•ligrafia i alguns dibuixos...Vaig tancar la llibreta de cop per fer el truc:
-Alo, Ici Julien
-Hola ici Laura, tinc la teva llibreta, l’has perdut al vol VY787 i just a la sortida l’he trobat i t’he trucat.
-Moltes gràcies per recuperar-la, en serio, estava tan capficat amb un Excel que n’hi m’he adonat. Mira si vols, quedem a les 19h al Taverne Johann... No pots dir que no, et convido. Ahh i duu la llibreta a mà que serà l’única manera que tindré de reconeixe’t.
-És el meu primer cop a Basel, espero no perdre’m.
-És molt fàcil arribar, si tens qualsevol dubte truca’m, ens veiem després.
Vaig arribar al hotel, efectivament el primer que vaig fer va ser comprovar que hi havia una banyera i després de desfer la bossa i revisar el Bussiness Case,. Volia fer-me un bany abans d’anar al sopar, però el temps se’m va tirar a sobre i només em va donar per una dutxa i per arreglar-me, americana grisa, camisa blanca, un mocador de coll, els texans,una mica de maquillatge i les sabates de cordons.
El restaurant era a un lloc molt cèntric, just al costat del Rhin i feia un vespre de primavera, ni massa fred ni massa calor. Et vaig reconèixer pels rínxols, eres molt més alt i esvelt del que semblaves a l’avió, duies un gran somriure.
-Hola, sóc Julien, moltes gràcies per haver recuperat la llibreta.
-Jo sóc la Laura, no passa res, jo també sóc molt despistada.
El sopar era deliciós, venies de BCN, tornaves de passar uns dies amb els teus amics del Erasmus que l'havies fet a la UAB, però l'endemà et reincorporaves a treballar. Jo et vaig explicar que estava per una entrevista de feina per una posició en una multinacional. Ens miràvem constantment...
-Saps que encara tinc la llibreta a la bossa?
-Si...però quan penses tornar-me’la.
I vaig obrir la bossa per treure-la i deixar-la a sobre la taula, just al costat dels coberts.
-De moment, la deixo aquí que la vagis veient, però fins que no em recompensis no te la donaré...
La meva perfecta manicura vermella, acaronava la funda de pell de la llibreta... i mentre et mirava, detectava el foc amb el que observaves amb detall les meves mans, els meus dits prims. Alhora jo ja em començava a debatre entre si era “étic acabar entre llençols amb un desconegut” la nit abans de l’entrevista de la meva vida.
Et vas aixecar per anar al servei, just abans de les postres i no vaig poder evitar d’analitzar visualment la teva forta esquena i entreveure que darrera els pantalons s’amagava un bon cul...just a mig camí et vas parar per girar-te, em vas enxampar de ple mirant.
-Sé que m’has estat observant mentre anava al lavabo, que miraves?
-Si, m’has enxampat fent una repassada, perdona si sóc molt directa, però tens un bon cul.
-Ahh doncs ara aixeca’t tu, que encara no he tingut possibilitat de fer la repassada.
Em vaig aixecar, a propòsit vaig llençar el mocador a terra i vaig anar cap a la barra. Hi havia més metres que fins al lavabo, vaig demanar que ens portèssin el compte. A la tornada em vaig ajupir per recollir-lo.
-Ja he demanat el compte...Has pogut fer la repassada?
-Si ja t'he repassat. Pago jo, com a recompensa i si vols donem una volta per la riba del riu.
Va sortir el tema de de la llibreta, les lletres i les arts eren la teva passió i la teva llibreta era un recull del que anaves escrivint. Jo et vaig explicar que tot just acabava d’obrir un blog i m’havia apuntat a un taller d’escriptura de l’Ateneu. Anàvem passejant i jo ja veia, que cada cop la connexió era més forta fins que em vas dir:
-Va, escriu alguna cosa, com que tu has llegit les primeres pàgines de la meva llibreta, et vull llegir jo...
-Ara?
-Si, si, ara...
Vaig començar a escriure un fragment del meu últim microrelat: “Com aquell te Thai a la finestra em recordava a tu, la teva olor, les teves mans fortes sobre meu, mentre érem al llit”... La pressió de que estiguèssis al meu costat, feia que la lletra fos més imperfecta, menys llegible però alhora feia més atractiu el moment. El teu braç cobert per la camisa, va topar amb la màniga de la meva i en aquell instant entre boli i llibreta, les nostres mirades entrecreuades van fer que comencéssim a intercanviar petons i les teves mans amb gran habilitat descordèssin els botons de la meva brusa mentre jo em deixava fer...i el meu cap comptava les hores que quedaven per l’entrevista..
-Julien no em puc entretenir molt...demà me la jugo.
-Es d’hora encara, visc aprop d’aqui, acompanya’m i et prometo que et deixaré dormir.
I vàrem abandonar la riba del riu per endinsar-nos pels carrers propers i pujar al teu apartament, unes golfes amb vistes a la ciutat...Només entrar em vas arraconar contra la paret, sentia la teva erecció prop meu, mentre descordava el teu pantaló i tu descobries que no duia sostenidor. La meva bossa havia caigut just al costat del llit, era oberta i la llibreta a terra.... Em vas estirar a la cantonada del teu llit i et vas agenollar davant meu i vas aprofitar el moment d’abaixar el tanga que encara duia posat, per acariciar la meva figa amb els dits i veure que anava tan humida que podies acostar la teva llengua per passejar-la, sentint cada gèmec i com m’estremia amb força...
Escoltar-me encara et feia posar més calent i la teva llengua ja no es movia tant subtilment com al principi, sinò que guanyava amplitud al meu cony i feia que m’encengués encara més...Tu no et quedaves curt i mentre em llepaves, tenies la mà al teu pardal, el sacsejaves i acompassaves el moviment rítmic de la teva mà amb els meus gèmecs...Em vaig incorporar, m’ho estava passant molt bé, però tenia unes ganes irrefrenables de menjar-te la carn d’olla i ho vas entendre i et vas apropar a mi perquè llepes com volgués mentre suaument agafaves el meu cap i l’anaves acostant cap a tu...
-Si no t’agrada o vols que fem alguna cosa diferent, avisa’m.
Jo no podia parar de llepar i engolir la teva polla, la teva mirada feia que encara en tingués més ganes i no tan sols de menjar-te-la, si no de sentir-te dins teu...
-Si tens condons, vols que cardem?
Vas obrir el calaix i mentre jo seguia jugant, vas obrir un preservatiu i te’l vas posar i jo m’obria de cames. Estava molt excitada i fins que no et vas atansar a mi no vaig descobrir que no només havies tret un preservatiu, sinò que...havies recollit el meu mocador del terra.
-Mira que tinc?
-Estás flipant si creus que em deixaré lligar....
-Va prova-ho, t’atreveixes a deixar de controlar durant una estoneta? Mira, faré un nus fluix només has de dir Basel la teva paraula de seguretat i jo pararé...
-Accepto, però es la primera vegada, no sé com sortirà...
Em vas lligar al capçal de forja i vas comprovar si seguia humida amb la punta del teu pardal i vas entrar dins meu, mentre jo exhalava fortament. Havia estat molt intensa aquella aproximació i vas seguir ballant entre les meves cames de forma rítmica, mentre jugaves amb els meus mugrons humitejant-los i llepaves el meu tors resseguint amb els dits el contorn del meu melic..L’escalfor era brutal jo m’estava deixant anar, només podia apretar els músculs de la meva pelvis per sentir-te encara més intensament i sentia com creixia dins meu el teu membre i anava sentint els teus gèmecs fins a deixar-me anar i escorre’m, que va coincidir que va ser quasi alhora...
Em va costar una mica recompondre’m fins adonar-me que seguia lligada i tu eres encara a sobre meu, amb els teus rínxols al meu tors...
-Pensava que cridaries Basel en qualsevol moment...
-Basel.
-Ara si...
I em vas deslligar per quedar-te al meu costat i mentre ens abraçàvem mirava l’hora del despertador, només eren les 22h i encara tenia tota la nit per endavant per recompondre’m del que havia passat i brillar a l’entrevista.
Comentarios
Publicar un comentario