Emmirallats

Para ti, por estirar la cuerda de la creatividad que cada relato sea mejor que el anterior.

Una nit d’estiu, la ciutat estava quasi desèrtica, tu i jo haviem quedat. Feia temps que ens coneixiem, que compartiem llit, els termes i condicions estaven clars, nits desenfrenades de sexe dur, migdiades de sexe lent, però els lligams emocionals quedaven fora del joc.

La plaça lluïa buida caminàvem l’un al costat de l’altre, fent bromes rient després d’un parell de cerveses al bar de tres carrers més amunt.

-Va fem l’última a la sala de concerts, a veure qui toca avui…

-Vinga, som-hi.

Vàrem entrar a la sala, estava força plena, pero just a un cantó de la barra i havia dos tamborets. Duia faldilla curta i una samarreta de tirants, sense mitges amb unes converse platejades.  Tu vesties també de negre, la casualitat va fer que també duguessis converse en aquest cas negres, les clàssiques. Pujar al tamboret va fer que la meva faldilla quedés més curta del que era i deixava al descobert part de les meves cuixes tot i jo intentar en tot moment, estirar-la, sense cap éxit.

Sonava un grup de soul, feien versions, el cambrer ens va servir les dues Guinness fredes i un bol amb crispetes.

-Saps per que posen un bol amb crispetes?

-Està clar, perque segueixis consumint després d’aquesta birra i aixì amortitzar el lloguer del local…

La teva mà ja s’havia amotllat a la meva cuixa, jugaves amb moure els teus dits, ocultant-se o deixar-los al descobert, fent-me posar nerviosa.

Vaig agafar la copa de cervesa, per fer un altre glop, tenia la teva mirada clavada en mi, una gota va començar a regalimar pel meu escot alhora que els meus llavis van quedar coberts per l’escuma blanca…

Sense pensar-t’ho dues vegades, et vas acostar a mi i sense dir res, em vas començar a petonejar, per enretirar l’escuma que cobria els meus llavis, mentre la teva mà apujava per la meva cama, a poc a poc…

-Està bona la cervesa, et vaig dir.

-Estàs més bona tu.

Ens vàrem seguir petonejant, les meves mans buscaven la teva cintura i jugaven amb el teu cinturó i les introduïa de forma dissimulada entre els teus pantalons alhora que ens balancejàvem amb els tamborets…

-Va acabem-nos les birres ràpid i anem a casa teva.

I amb un Sant Hilari vàrem buidar les copes i mentre pagava, notava les teves mans a les meves butxaques, les del cul...

Sense perdre temps, vàrem abandonar el local i enfilar carrer cap amunt, cap al meu apartament. L’entrada va ser triomfal, després de tancar la porta et vaig abaixar els pantalons i la meva faldilla va caure a terra mentre la descordaves, deixant al descobert el meu parrús, sense calces…

Les ganes ens dominaven, va haver un moment que no sabia si eres tu qui m’havia descordat el sostenidor o era jo…

No era la primera vegada que venies a l’apartament, coneixies perfectament el camí a la meva habitació i em vas dur fins allà…

Em vas fer asseure a la butaca de pell sintètica que hi tenia. Estava molt encesa, sentia no només la calor atmosfèrica d’una nit de juliol, sinò la que despreniem els dos, calents com adolescents. Et vas posar just darrera meu i sense pensar-t’ho dos cops, vas arrossegar la butaca enfront del mirall i em vas dir:

-Toca’t, vull veure com et toques...

-I mentrestant, tu que faràs?

-Tocar-me i mirar com t’escorres per mi.

I asseguda nua, jugant amb els meus dits, humitejant-los amb la meva llengua mentre miro fixament al mirall…

Et vas quedar dret, fent el tipic posat d’aquí no passa res, però anaves  molt dur, les teves mans sacsejaven  amb força la teva carn d’olla i tanques els ulls per concentrar-te…

-Ieep…no havies de mirar-me?

-Perdona, perdona…em poses molt calent i a vegades em perdo…

Em vaig tornar a humitejar els dits mentre m’assegurava que m’estaves mirant i abaixava la meva mà al meu clítoris , fent-los lliscar. M’obria cada cop més de cames, pujant els peus del terra al seient per tal de que poguessis veure en primer pla el meu cony, xop i escoltar els meus esbufecs de plaer que vaig interrompre per donar-me la volta...

-Escolta, vols fer el favor de mirar-me sense deixar de tocar-te..

-Es que estic molt calenta i m’ha agafat gana...

-Et fots, vull que t’escorris, sino seguirás tenint gana.

Vaig començar a jugar amb les dues mans, m’acabaves de demanar que m’escorres, no volies un role playing, aixì que vaig passar al joc dur, a buscar la fricció dels dos dits entre pell i pell, oblidant per complet que estaves allà observant l’escena…I cada cop estava més humida...

Vaig sentir les teves mans a les meves espatlla, amb els dits, vas començar a jugar amb els meus mugrons...mentre jo seguia amb la meva tasca d’escorre’m per tu, fins a deixar-me anar un petit crit, agut i curt…

-Jolin, com m’ha posat mirar-te al mirall, però em toca a mi, va et canvio el lloc, seu aqui…

I m’aixeco, per deixar-te seure  a la butaca, et poses cómode per començar a tocar-te de nou. Et deixo sol, per treure una goma del calaix i obrir-la. M’acosto a tu, m’agenollo davant teu i acompanyo la teva mà amb la meva mentre sacsegem la teva polla amb força...I paro el moment per acostar-me amb la llengua fora i començar a llepar la punta fins que treus la teva mà i me l’introdueixo sencera a la boca, pujant i baixant resseguint cada racó i sentint de fons els teus aiis i buufs d’aprovació…

I et poso el preservatiu, mentre m’aixeco i em poso a sobre teu, sentint com entres i surts de dins meu, a fons...Les teves mans acaricien els meus pits i de tant en tant la teva llengua llepava els pits…

-Mira de reüll…

L’escena emmirallada era la clara definició de la passió dels cossos la meva nuca al descobert, l’esquena més llarga del que pensava, acabava a les teves mans que subjectaven amb força les meves natges. El moviment es veia reflectit en com empenyia, deixant al descobert una part del teu membre i a vegades quedava amagat per l’inèrcia del gest, aquell puja i baixa…

Aquesta imatge em va fer agafar embranzida i empènyer amb més força mentre les teves mans es situaven a la cintura fins a escorre’ns, aquest cop amb força…

Em vaig aixecar per asseure’m a un braç de la butaca, amb la respiració encara desacompasada pel viscut, vas trencar el moment de silenci:

-Qui havia de dir que aquest mirall i aquesta butaca donarien tant de si…

-Ha estat brutal.