Des de feia unes setmanes la Sue s'havia quedat a l'atur. Aquell fet li havia suposat un daltabaix a la seva vida, feia més de cinc anys que treballava en aquella fàbrica tèxtil. Aquella tarda va decidir anar a la biblioteca a tornar uns llibres, quan un cartell li va despertar la curiositat..."Club de Lectura de Literatura Eròtica", comencem el dijous vinent a les 18 h.
Va parar-se davant la taula de la bibliotecària, la Joe:
-Hola, Joe, vinc a tornar aquests llibres i escolta que va el club de lectura?
-Ahh doncs el dinamitzo jo, va apunta't llegirem literatura eròtica, però oblida't del 50 ombres de Grey perquè just això no, ens ho passarem bé, compto amb tu pel dijous?
-Va si, ho provaré.
Aquell dijous a les 17:55h la Sue va arribar a la porta de la sala gran. Hi havia ja dues noies esperant, quan la Joe es va presentar:
-Hola a tothom, sóc la Joe, benvingudes al club de lectura de Literatura Eròtica. Per què esteu totes tan tallades? Us fa vergonya parlar de sexe?
-No gaire... Va dir una de les noies.
La Sue va mirar a totes les presents, es va fixar en la Ray. Era una noia alta, duia el cabell llarg recollit en una cua. Li va cridar l'atenció per què semblava tímida, ja que cada cop que la Joe llançava alguna pregunta a l'aire, les seves galtes adquirien una tonalitat més rosada, com volen evitar ser el centre d'atenció.
La Joe va seguir amb el seu discurs; la idea del club de lectura és defugir dels convencionalismes i generar debat... Ara us donaré el llibre que heu de llegir per la propera sessió, a veure què us sembla.
El primer llibre triat era Permagel d'Eva Baltasar, la Joe va repartir un exemplar a cadascuna, era un llibre curtet...
-Alguna de vosaltres l'ha llegit?
-No, no.
-Jo el vaig començar, però no recordo per què el vaig deixar de llegir...
-Sue, vols donar-li una altra oportunitat?
-Tinc molt de temps lliure, potser és el moment.
La sessió va acabar, la Sue es va quedar parlant amb la Joe i mentre tancaven l'aula, la Sue va veure un mocador oblidat.
-Espera Joe, no apaguis el llum, hi ha un fulard al fons de la sala.
El va recollir i a l'instant va reconèixer que era de la noia alta de la cua i va sortir corrents de la sala.
-Eoo, perdona perdona! T'has deixat...
La Sue va xocar amb la Ray, mentre la Ray l'agafava del braç per avisar-la que estava al telèfon, que no marxés... Ella es va separar una mica, per respecte.
-Mira, no m'interessa la teva oferta, adéu.
-Ostres que pesats, són, gràcies per recollir el meu fulard. Et deies Sue, veritat?
-Si i tu, no recordo del teu nom?
-Em dic Ray.
Van sortir les dues de la biblioteca, la Ray va explicar a la Sue que feia temps que vivia al poble, però que no feia gaire vida social, ja que per temes laborals viatjava massa "si, he dormit més cops aquest any en hotels que al llit de casa meva, però ara tot ha canviat i tinc una mica més de temps".
-Perdona que jo he seguit baixant per aquest carrer, però no sé si vius per aquí o no.
-Si, si, visc al final d'aquest carrer - va dir la Ray.
-Jo giro aquí a la cantonada.
Es van fer dos petons a la galta i just abans de separar-se la Ray va dir:
-Sue, si et sembla bé, dona'm el teu telèfon i així anem comentant el llibre.
-Si m'has de fer "spoilers" no ehh...
Després d'acomiadar-se la Sue, va seguir caminant fins a casa seva, pensant en si havia estat una bona idea assistir al club de lectura.
Van passar tres dies, quan la Sue va escriure el seu primer missatge.
-Hola, que tal? Com portes Permagel? Aquesta vegada l'he agafat amb més ganes i m'està agradant.
-Eii Sue, la temàtica em sembla interessant tot i les anades d'olla de la protagonista.
-Ahh si... Però està força bé...
Les xerrades per whatsapp van anar seguint, sobre el llibre, sobre elles. Un d'aquells dies, la Ray va anar a la biblioteca, per retornar uns llibres que havia agafat, la Joe mentre l'atenia, li va donar conversa:
-Ray, com portes Permagel? T'està agradant.
-Doncs mira, m'ha costat enganxar-me, però suposo que el fet que la Sue m'escrigui per comentar-lo i saber com el porto em fa estar més motivada.
-Així que la Sue i tu parleu fora de grup?
-El dia que em vaig deixar el fulard al club, vàrem tornar plegades, viu just al costat del meu apartament, però com aquests mesos he estat molt desapareguda de tot, no sabia ni que érem veïnes.
-I...A tu t'agrada?
-Joe, és molt maca, però jo encara no estic preparada, no em sento segura i si no li agrado?
-Ray, ets preciosa, si no ho intentes mai ho sabràs. Per mi és més fàcil penedir-men del que he fet, que no pas del que no he fet.
La Ray va baixar al súper com cada dimecres. Mentre buscava els seus iogurts preferits, l'atzar va fer que la Sue passes per allà amb el carretó.
-Hola Ray
La Ray tenia el cap ficat dins la nevera, així que la Sue només podia veure part del seu cos, els seus malucs i les seves cames, primes, musculades dins uns pantalons texans acampanats...
-Ai Sue, no t'havia vist, que fas per aquí?
-Doncs el mateix que tu, comprar iogurts.
Les dues van seguir fent la compra, recorrent els passadissos del supermercat, reien, comentaven el llibre fins a arribar a les caixes i carregar cadascuna les compres per separat a els seus carretons...
Anaven plegades ja de camí cap a casa fins a la cantonada que les separa, la Ray es va sentir còmode per llençar-se a la piscina:
-Sue, vols pujar a casa meva i fem un cafè?
-D'acord, sí.
La Sue va seguir a la Ray fins al portal de casa seva, van pujar a l'ascensor plegades. La Ray vivia a les golfes de l'edifici, un petit apartament, amb pocs mobles però triats amb bon gust i un gran mirall a l'entrada.
-Passa Sue, pots deixar la bossa a l'entrada i les coses de la nevera, pots posar-les a la balda de sota de tot.
-Perfecte, vols que t'ajudi amb la compra?
-Sí, sí.
La Sue va començar a treure del carretó de la compra els diferents articles que havia comprat i els va anar escampant pel marbre mentre la Ray els posava en ordre a l'armari.
-Pots deixar les conserves i la llet a l'armari de sota de la pica.
La Sue es va agenollar mentre la Ray observava, la seva esquena ampla i tenia uns braços forts i la seva cintura prima. Duia el cabell molt curt, quasi rapat deixant al descobert la seva nuca i part de les espatlles.
Mentre la Sue s'aixecava, la Ray es va quedar quieta, estava arrepenjada al costat de la nevera.
-Ray, que fas?
-M'he quedat empanada. Jo ja he acabat de recollir, vols un cafè, una cervesa?
-Un cafè em va bé.
Mentre muntava una a una les peces de la cafetera moka, la Sue observava els seus moviments, la cura amb què omplia el dipòsit del cafè, l'aigua, com encenia el foc amb l'encenedor i com la Ray l'havia atret, ja no només el seu físic, sinó la delicadesa amb la qual executava cada moviment.
Es van asseure a la taula, la Ray portava una capsa metàl·lica amb galetes.
-Vols una? Són casolanes?
-Bé si
Mentre la Ray xerrava, la Sue havia perdut el món de vista, no l'escoltava només mirava el seu rostre, cadascuna de les faccions de la cara, els ulls blaus, els gestos de la seva boca, fins que va allargar la seva mà per trobar-se amb la de la Ray, un suau contacte. La Ray no va apartar-la, va seguir deixant-se tocar les mans, els canells fins que la Sue, es va incorporar per tocar-li les galtes, que de cop es van tornar a posar vermelles, com la primera vegada que es van veure. El primer petó va ser llarg, als llavis, desprenia aquella mescla innocència i tendresa que tenen les primeres vegades.
-Ray, podem seure al sofà, estarem més còmodes.
La Ray estava nerviosa, no volia precipitar-se, però sabia que aquells gestos eren molt més i aquell "seure al sofà" implicava moltes d'altres coses, però tot i els dubtes, es va dirigir cap al sofà, mentre la Sue s'acostava cap a ella, traient-se la samarreta. Duia un sostenidor blanc, de puntes, que ressaltava encara més la bellesa dels seus pits, rodons i turgents. La Ray no es va poder reprimir i va començar a petonejar-la, primer a poc a poc, després intercanviant les llengües, de forma menys innocent i entre pausa i pausa, es miraven als ulls fins a estirar-la cap a ella i fer-la asseure al seu costat. Les mans de la Sue es van arrepenjar sobre les cuixes de la Ray i com havia intuït, eren fortes. Tot d'una, la Ray es va adonar del que estava passant i va fer un salt al sofà per allunyar-se de la Sue i li va dir:
-No puc, no puc.
La Ray es va aixecar, li queien dues llàgrimes pel rostre, no sabia si de ràbia o potser era la tristesa.
-Que et passa? Sóc jo? T'he fet mal?
El cor li anava a mil i entre sanglots, va començar a explicar la seva història:
Em sap greu no haver-te parlat d'això.
"Abans em deia Raimon, ara sóc en Ray. Vaig néixer home i des de fa un any estic immersa en un procés de trànsit. Com has vist, no tinc barba, la meva veu no és gaire greu, tinc la nou del coll i una mica de pèl al cos. Encara conservo el meu penis, tot i que l'amago en aquestes calces".
La Sue va abraçar a la Ray tot i la sorpresa que li causa el seu anunci. Aquella abraçada tendra i llarga va segellar entre les dues el pacte de seguir endavant, malgrat no saber com gestionar el moment.
- Anirem al ritme que tu marquis, Ray.
La Ray va assentir amb el cap, alhora que la Sue va seguir jugant entre les cames de la Ray, sentint com a poc a poc, la seva carn d'olla creixia, i com la Ray anava acomodant-se a la situació. La Sue va anar descordant-li els pantalons, abaixant la cremallera, mentre la Ray feia el mateix amb el tirant dels sostenidors deixant al descobert una part del pit de la Sue, el seu mugró gros i empitonat. La Sue estava molt humida, pensant en com la Ray anava i va començar a llepar-la. La seva llengua calenta, anava repassant cada racó, eriçant la pell a cada pas, fins a abaixar-li els pantalons i les calces tot d'una.
La Sue, veient que la Ray s'estava deixant anar i va obrir encara més les cames, desitjava la seva llengua entre les seves cames i la Ray va captar el missatge i sense més, va acostar les seves mans per jugar amb el clítoris humit alhora que acostava la boca i jugava amb la llengua mirant fixament a la Sue, estudiant cadascuna de les ganyotes que feia expressant plaer i sentint com les mans de la Sue acaronaven el seu cabell, despentinant la cua que duia... La Sue va deixar anar una mitja rialla còmplice, que va encendre a la Ray i la va portar a descordar-se la camisa i el sostenidor alhora, mostrant els seus pits, sense vergonya, tot i les petites cicatrius que encara eres visibles i que formaven part del trànsit. La Sue va començar a jugar amb els pits, acostant els seus dits humits als mugrons i ,aquell gest va donar embranzida suficient a la Ray per abaixar-se els pantalons i per primer cop, es va quedar només en calces davant d'una dona que l'atreia, que la tornava boja.
En aquell instant, la Sue es va mig incorporar del sofà per començar a jugar amb les gomes de les calces, on es deixava entreveure l'erecció. La Sue va mirar fixament a la Ray, amb desig.
-No paris, Sue...
I va abaixar les calces deixant al descobert la seva carn d'olla erecta. La Sue volia saciar-se i s'hi va llençar, mentre la Ray gaudia de cadascuna de les llepades de llengua, com la saliva humitejava el seu fal·lus. Se sentia alliberada, gaudia amb cada moviment mentre tancava els ulls per no perdre's ni un instant de plaer, amb la sensació que aquella si que era la seva primera fel·lació, que ho era, com a Ray, sense haver-se d'amagar.
Era tan plaent que la seva part més instintiva va sortir, per endur-se a coll a la Sue cap a la taula.
La va estirar, mentre la caixa metàl·lica de galetes i les estovalles queien a terra, creant un terrabastall. La Ray acaronava la seva "polla" amb la mà mentre calibrava amb l'altre la humitat de la Sue.
-Vull sentir-te dins meu.
La Ray va ajupir-se per treure una goma de la butxaca dels pantalons i se la va posar alhora que llepava el parrús, per esbrinar si podria anar més enllà. Amb molt de compte va entrar, mentre la Sue sospirava i s'obria encara més les seves cames maximitzant la sensació. La primera entrada va ser lenta, delicada, mirant-se fixament als ulls, però a poc a poc velocitat d'envestida va anar creixent igual que el concert de gemecs que la Ray i la Sue entonaven. Només el xiulet de la cafetera que seguia al foc i anunciava que el cafè estava quasi llest, ho interrompia.
Aquell soroll no destorbava la missió de la Ray que va seguir entrant i sortint amb força, mentre amb una mà acariciava el clítoris i amb l'altra agafava amb força els pits de la Sue. Les carícies sobre els mugrons van fer que la Sue s'encongís i no deixes anar el fal·lus de Ray entre les seves cames, portant-les a escórrer de manera quasi coordinada.
Després de recuperar-se, la Ray va tornar a agafar a coll a la Sue per portar-la al sofà on van seguir abraçades durant força estona, intentant recompondre's de la màgia del moment, primer prenent cafè, i després recollint una a una l'escampall de galetes just abans de marxar. El comiat va ser dolç, un petó amb regust del ristretto italià que s'havien pres.
-Ray, ens veiem demà al club de lectura.
-Si, adéu, fins demà.
L'endemà la Ray va arribar a la biblioteca, era d'hora, encara quedaven 10 minuts per l'hora, però el mòbil va sonar, era un missatge de la Sue.
-Sóc dins la sala.
Es va dirigir cap allà, va veure que la Sue duia una capsa de galetes, metàl·lica com la que havien abonyegat ahir. La Ray va riure, no de la Sue, sinó de la capsa, la va obrir esperant galetes, però estava buida, només hi havia una nota, signada per la Sue...
-Per reemplaçar la que vam trencar ahir i perquè m'ensenyis a fer galetes de xocolata.
La Ray va besar a la Sue, mentre la Joe entrava per la porta... Les tres es van mirar, i la Joe va picar l'ullet a la Ray, sabent que era una nova Ray la que estava veient, feliç i alliberada.
Comentarios
Publicar un comentario