Inter-Continental

L'última reunió del matí havia acabat. Després de revisar el resum, va donar per finalitzada la jornada laboral.
Tenia el cap fregit, havia estat un dia molt estressant. Feia massa calor per sortir a córrer i era massa d'hora per anar a fer una cervesa. Va mirar al seu voltant i després de comprovar que només quedava ell a l'oficina va obrir l'arxiu "twogazes.doc"

"Última modificació fa cinc hores per girafa feliç".

Aquell absurd missatge el va fer explotar de riure. Hi havia uns quants comentaris; una paraula repetida, una descripció massa llarga, aquí t'he imaginat amb aquells bòxers negres transparents. Si, saps que això m'encanta (emoji de la cara de dimoni).

Fins i tot hi havia afegit un nou paràgraf:

"Sobre la taula, de l'oficina, el noi del correu havia deixat un paquet embolicat amb paper de seda de color lluent. Hi havia una nota amb lletres platejades. Aquella cal·ligrafia única només podia pertànyer a ell. Va mirar l'agenda, tenia una reunió en deu minuts de les que no podia arribar tard, així que va obrir el calaix i va deixar la bossa a l'espera que arribés l'hora de plegar per poder emprovar-se'l."

Va revisar les anotacions al marge i tot seguit va clicar sobre l'enllaç que ella li havia proporcionat. Maleït bodi negre! El seu cap va agafar aquella imatge i la va sobreposar sobre el cos d'ella. Mentalment, recuperava les corbes, la seva pell fina en algunes parts, d'altres més gruixuda, les estries que tant odiava i la cicatriu quasi imperceptible que tenia a l'alçada del pubis i que sempre tractava d'amagar. Les seves mans feia estona que havien deixat el teclat i després d'assegurar-se que la porta del despatx estava tancada, es va descordar els pantalons i s'abaixa els calçotets, alliberant el seu pardal, endurit fruit d'aquella pel·lícula mental. Va mirar a través de la taula de vidre semitransparent i abans de prosseguir, va agafar el mòbil per immortalitzar aquell instant. Només ell sabia, com aquell parell de clics li apujaven l'autoestima.

Va introduir la targeta magnètica per la ranura i la porta es va obrir donant pas a una luxosa suite. Els grans finestrals exhibien els gratacels i els cartells publicitaris de neó que configuraven la silueta d'aquella ciutat asiàtica. Feia més de vint-i-quatre hores que volava i després de deixar la maleta i descalçar-se les sabates de taló, es va llençar en planxa a aquell llit de grans dimensions. El tacte flonjo i acollidor dels llençols, la van fer adonar que encara duia l'uniforme posat i tot d'una s'aixecà i mentre s'omplia la banyera, es va descordar la cremallera del vestit i la roba interior quedant-se totalment nua. Amb un somriure malèfic, va obrir el necesser per treure una bola efervescent de sals de bany. Per sort, a la duana encara no sabien que era igual de pervers que el succionador de clítoris que li havien requisat al viatge anterior.

El lavabo disposava d'un sistema que permetia seleccionar la llista de reproducció del mòbil, regular la temperatura de l'estança i el color del llum. Blau cel, verd, lila i vermell. Aquella tonalitat vermella li recordava els tallers de revelatge de fotografia que havia fet a l'escola i alhora era el toc de luxúria que buscava. La banyera ja era prou plena quan va llençar la bola i mentre l'escuma anava emergent, repassava el que li havia comentat la noia de la botiga, lavanda amb propietats relaxants, ilang-ilang afrodisíac per excel·lència i un toc de rosa blanca que predisposava al "nirvana". Sense mirar el preu, li'n va demanar dues.
Abans de mullar-se, va obrir el mòbil per seleccionar una llista de reproducció personalitzada, "hot moments". Després de comprovar l'hora que era a Barcelona va respondre un parell de missatges per informar de la seva arribada i va obrir aquella conversa que tenia sempre silenciada.

-La mare que el va parir!

Aquell parell de fotos enfocant el vidre de la taula del despatx junt amb l'enllaç a l'arxiu l'havien excitada. El va obrir i va rellegir el que hi havia fins al moment escrit abans de seleccionar l'opció de control de canvis.

"Va agafar l'autobús de camí a casa, per sort va trobar un seient buit que li permetia anar obrint la bossa per observar el paquet. De tant en tant, tocava aquell embolcall mentre intentava imaginar el que s'hi ocultava. Els passatgers eren totalment aliens al torrent d'imatges que aquella noia amb auriculars estava creant i molt menys que havia començat a mullar les calces. Només ella sabia, que li quedaven un parell de parades per saciar aquell anhel i descobrir que s'amagava dins del paquet"

Boníssim aquell fragment li va semblar excel·lent. La major part de l'èxit d'aquella relació poc convencional es basava en la capacitat de jugar amb la imaginació i de convertir qualsevol situació quotidiana en una escena de pel·lícula pornogràfica de culte. Ell ho sabia i explotava aquesta faceta mentre ella l'alimentava i tots dos en gaudien.

El mirall del bany quedava davant de la banyera i aprofitant les llums, es va fer un autoretrat d'esquena, mostrant les seves natges. Sense fer cap mena de canvi li va enviar.

-Quina foto! Estàs espectacular. I aquest filtre?
-No és cap filtre, ja saps que aquí juguen a una altra lliga en temes de lavabos tecnològics. Ja veuràs.

Va agafar la càmera i després de trobar l'angle perfecte va prémer el botó de gravació. La pantalla es va il·luminar quan ell encara tenia la conversa oberta. Vídeo d'autodestrucció, el va obrir, era ella escampant escuma pel seu cos al ritme sensual d'aquella cançó mentre les llums anaven canviant de color. Tenia un punt entre videoclip dels noranta i un "after-hours" berlinès. Sabia com de boig el tornaven aquell joc d'ombres.

-Buf! I ara que faig, haig de marxar m'esperen.
-Te'l torno a enviar i quan tinguis una estona, te'l remires amb calma.

Mentre l'ordinador s'apagava, va silenciar la conversa. Intentava no pensar gaire en el que trobaria quan tornés a obrir el mòbil mentre amb la mà tractava de recol·locar, l'evident erecció que li havia causat.

Només havia llegit una vegada el paràgraf de l'autobús, però aquella escena li havia quedat incrustada al cervell fins al punt d'adjudicar-se el paper de protagonista. Les seves mans se submergien i jugaven a repassar els seus pits, cobrint-los amb escuma, deixant-se endur per les sensacions. Aquella barreja d'imatges juntament amb la cançó, les olors que desprenien les sals de bany i el color la portaren a continuar fent camí cap al ventre. Les dimensions de la banyera eren prou grans per a poder obrir-se més de cames i accedir còmodament a la seva figa coronada per un petit triangle de pèl. Va tancar els ulls mentre els seus dits resseguien amb cura els plecs i s'endinsaven a l'entrecuix. Sense voler-ho, la història havia avançat dins el seu cap transformant-se en un gemec i en una fiblada que recorria tot el seu cos en forma de tremolor.

Completament nua amb les gotes lliscant, es va asseure en aquell petit escriptori i va encendre el portàtil; “Twogazes.doc”


"La porta de casa es va obrir, un petit gat negre va sortir a rebre-la. Ella li va correspondre amb unes carícies ràpides mentre es disculpava. Va deixar el paquet sobre la taula del menjador i amb cura el va extreure de la bossa. Els seus dits prims desembolcallaven el paper de seda exposant un preciós conjunt d'encaix negre. El va estendre i ràpidament es va despullar. Se'l va emprovar, sabent que havia encertat la talla i encara amb l'etiqueta penjada es va posar davant del mirall i es va fer una fotografia i la va deixar en esborrany. El coneixia prou per saber que la imatge seria ben rebuda, però intuïa com de morbós allargar el misteri fins a la trobada. Es va estirar el llit i amb la tela que cobria l'entrecuix es va començar a acaronar la figa, mentre amb l'altra mà s'acariciava els mugrons sentien com s'endurien i destacaven sota les transparències. Notava la respiració accelerada alhora que els seus dits cada cop estaven més mullats, fruit de la fricció, fins que amb un sorollós gemec es va deixar anar. Mentre recuperava la respiració, el petit gat negre miolava reclamant atenció des de la porta de l'habitació"

Aquell fragment li agradava, però tenia dubtes, no tenia clar si realment era capaç de transmetre les sensacions que ella volia. Va marcar-lo en blau i va inserir un comentari buscant consell. Abans d'anar a dormir, va mirar per última vegada la silueta d'aquella ciutat il·luminada on es donaven de la mà a tradició i la modernitat.

Aquell matí havia començat carregat de reunions i temes pendents a solucionar, però un cop endreçada aquella tongada es va aixecar a fer un cafè. En tornar a la taula va veure que encara disposava d'una estona fins a la següent i va tornar a obrir twogazes.doc després de veure que la història havia avançat una mica abans d'escriure-li.

-Mare meva, he hagut d'abaixar la temperatura de l'aire condicionat del despatx, quina calor.

El missatge es va quedar amb un tic. En aquell moment va recordar que probablement estaria volant. Va clicar sobre l'enllaç del bodi quan de sobte el telèfon va sonar. Va seleccionar l'opció "llista de desigs" mentre encreuava els dits perquè no se li enduguessin l'última unitat abans que acabés la trucada.

-”Welcome to Barcelona Airport! We expect that you had a good flight, enjoy your stay and see you soon”.

Va penjar l'intercomunicador amb aquella sensació que era l'última d'aquell torn. Tan bon punt es va acomiadar dels companys, va encendre el mòbil.

"El seu paquet està esperant a l'armari de repartiment del carrer del Pi."

Feia setmanes que no havia comprat res en línia i segurament aquell missatge seria correu escombraries o algun tipus d'error, però per si de cas, es va acostar.
Ell va mirar el rellotge, justament era l'hora de dinar i mentre sortia amb la carmanyola al parc, una vibració el va fer aturar i treure el mòbil de la butxaca:
"El seu paquet ha estat recollit a l'armari de repartiment del carrer del Pi"
Tot seguit va obrir la conversa silenciada:

-Moltes gràcies pel paquet, però ja saps que no calia, que l'enllaç era material pel relat.
Hi havia una fotografia adjunta del conjunt i unes mitges de reixeta amb un peu de foto.
-Vols venir demà al matí a comprovar tu mateix si has encertat la talla?
-Bona idea, però primer et trencaré les mitges i després revisarem les correccions.

"A ti".