Article de Luxe

 

Eren les sis i deu de la tarda, quan fitxava la seva sortida en aquell aparell que l'empresa havia instal·lat. Caminava amb el pilot automátic activat direcció a l'estació del metro tot observant els vianants amb què es creuava, infants que sortien de l'escola, treballadors que com ella havien acabat la seva jornada laboral o fins i tot algun guiri que s'havia saltat els límits fixats per la Lonely Planet. La rutina em resultava extenuant fins al punt de reservar l’últim bri d’energia per aconseguir un lloc al metro, aquella tarda havia tingut sort, finestra.

Si passes pel súper no t'oblidis de comprar sabó per la roba, amor. Mama, no vinc a sopar que vaig a veure el bàsquet. El teu pare i jo estem intentant demanar hora al CAP, però no ens en sortim, podries venir algun vespre d’aquesta setmana.

Feia lliscar el dit per sobre les notificacions del mòbil amb la mateixa destressa que qui tria cigrons corcats abans de posar-los en remull. Aquell llistat infinit d’obligacions em feia sentir completament inútil, fins al punt de plantejar-me si eren ineludibles o si era jo que me les havia fet meves.

Vaig obrir l’aplicació on tenia enmagatzemats els articles que durant la setmana havia acumulat i el vaig començar a llegir.

El temps que podem triar en fer literalment el que ens dona la gana és un article de luxe. En realitat he comprat un bitllet de metro, perquè mentre torno a casa pugui llegir, observar el que passa al voltant o perdre el temps revisant les ofertes d'una coneguda botiga online o les notificacions de qualsevol xarxa social.

Perdre el temps, per què ho anomenen, aixì? Perdre el temps també pot ser dedicar quaranta hores a la setmana davant d'un ordinador revisant comandes, anar al gimnàs o fins i tot llegir

Propera parada plaça del Centre.

Vaig tancar el móvil alhora que esquivava a la gent que baixava del metro en direcció a la sortida. Caminava sense esma, de camí al super.

Vaig deixar les claus al rebedor de casa mentre deixava l’envás del detergent al terra i saludava. El silenci va ser l’única resposta que vaig obtenir a aquell hola,

Em vaig treure l’abric per agafar el móvil encara sorpresa per la situació i després de revisar les últimes actualitzacions, el vaig silenciar. 

Respirava profundament amb la vista fixada just al sostre. Era la primera vegada que m’asseia en aquell lloc del sofa i mentre estirava les cames una pila de roba em feia ullets des del quartet de la planxa. 

-No em dona la gana.

Sabia que la pila de roba estava allà i que tard o d’hora l’hauria de plegar, però era la primera vegada en anys que aquell espai era completament seu, que esta sola i que no havia hagut de pagar ni un duro per tenir-lo. Un marit al paddel, el nen al básquet.

Es va descordar la faldilla i la va llençar al mig de la sala. L’estampat de les mitges negres deixava entreveure unes calces de puntes. Massa vegades em preguntava perque duia aquelles calces a treballar, sino tenia cap expectativa de lligar, o si. De debó si que volia lligar, amb un client, aquell company de feina o el pare que acompanyava als amics del nen a l’institut. 

Els mugrons s’havien endurit fruït d’a

Es va asseure al sofà mentre mirava el sostre. La pila de roba per plegar li feia ullets al quartet de la planxa. Però també era la primera vegada en mesos que no havia necessitat comprar aquell temps, sense pagar un ronyó. Quin preu tenia? El lloguer d'una pista de pàdel i les cerveses post partit? Una entrada al cinema o el nou videojoc acompanyat d'un: si fill meu, però ves a jugar la partida a casa del teu amic.

Es va descordar la faldilla deixant-la tirada pel menjador. Va observar aquelles mitges de fantasia, les transparències deixaven entreveure unes calces de puntes negres. Tot i anar a treballar, sense cap expectativa de lligar amb ningú, li agradava sentir-se atractiva i pensar en si aquell client sàpigues que duu aquelles calces amb estampat de lleopard o un tanga de fil que amb prou feines cobría una minúscula línia de pèl tot just on comença el clítoris.

Es va obrir de cames, mentre es descordava els botons de la camisa i veia els seus mugrons endurir-se sota la tela dels sostenidors.Amb els dits els anaven prement amb força, com si d'unes agulles d'estendre la roba es tractés, mentre els retorçava, mmm plaer i dolor. Es va mossegar lleument el llavis, les seves mans avançaven pel seu ventre resseguint el principi de la carrera de la mitja tot estripant-les, com feien els seus amants.

Va mig somriure, tot recordant aquella última trobada furtiva, recuperant imatges i sensacions, un tros de tors depilat, un sonor cop de natja, el desenllaç final en forma de lleterada regalimant pels llavis i aquella abraçada que actuava com si es tractés de cola instantania, unint els fragments de la trobada a la memòria.

I just en aquell moment va obrir els ulls, ja s'havia tret els sostenidors, les seves sines quedaven totalment a l'aire. Es va estirar al sofà, intentant obrir-se més de cames, però les calces a l'alçada del garró li ho impedien. Després de treure-se-les es va llepar les puntes dels dits i es va endinsar en les profunditats del seu pubis, resseguint els plecs mentre amb l'altra mà intentava entrar dins seu, ja totalment humida.

Les imatges avançaven com si es tractés d'una pel·lícula, moments dels primers anys de parella, on a qualsevol hora podien permetre's fer un clau sense interrupcions. Més endavant havien passat a ser engrapades furtives a la cuina mentre el nen jugava amb les peces de construcció o fins i tot algun cap de setmana per dos en una casa rural, després de convencer als avis perque fèssin de cangur.

D'altres eren imatges d'aquella subscripció prèmium a un canal de pel·lícules porno d'internet, cossos racialitzats, no normatius amb perspectiva feminista. La ment a vegades és molt traïdora i de tant en tant recordava aquell email de feina que no havia enviat.

El seu cos es quedà completament garratibat, tremolava, Ara pensava en el seu marit i la de vegades que havien cardat allà amb la tele de fons com a banda sonora, interrompuda pels seus xisclets, com el que acabava d'emetre.

El fred es va instal·lar i mentre recuperava l'alè es va adonar que per la finestra entrava la llum de la lluna.

Es va incorporar mentre contemplava les abundants restes de fluxe sobre el drap que cobria el sofà i l'escampall de roba que cobria el terra de la sala.

Per sort, tocar-se és de franc.