Ir al contenido principal

The Lust Society


 "El dijous és el pitjor dia de la setmana"

Amb aquella sentència ressonant pel cap, vaig iniciar la meva jornada laboral. Trenta-dos emails pendents; aquest a la brossa, ahh clar aquí m'han posat en còpia per fer pressió. Bufa, ara no tinc temps, ho marco com a no llegit.
-TLS l'ha convidat a unir-se al grup.
Vaig acceptar, segur que era un grup de treball, tot seguit, la icona del xat es va encendre.
-Ens trobem en deu minuts a la Sala Júpiter. El codi és TLS. Quan arribis mostra el logotip i seu sobre la taula.
El xat va desaparèixer mentre un esdeveniment bloquejava el calendari.
La porta era tancada, vaig teclejar el codi tot deixant la pantalla encesa del mòbil amb la imatge del logotip. A les palpentes, vaig entrar a la sala només il·luminada per una petita llum al centre de la taula de juntes.
Un cop asseguda i encara amb la sensació d'ingravidesa que genera tenir les cames penjant, unes mans em van agafar per les espatlles i em van treure descordar els botons de la camisa. L'altre parell de mans, em van abaixar les calces i les mitges fins a l'alçada del garró on es van quedar travades per les sabates de taló.
Dues persones, un d'ells, portava un perfum de sàndal i fusta que em resultava familiar, però resultava incapaç d'associar-lo. L'altra, una olor dolça i unes mans fredes, que contrastaven amb la calor que desprenia el meu cos.
Els dits de l'home d'olor dolça recorrien els meus engonals, portant-me a obrir-me més de cames.
-Així que, aquesta era la teva fantasia?
-Si-vaig dir amb veu entretallada.
-Si no t'agrada, només has de pronunciar The Lust Society.
Va ser aquella paraula la que em va fer recordar l'existència d'aquell grup secret i selecte de treballadors liderats per la recepcionista. Feia uns mesos que havíem coincidit dinant a les taules de la terrassa. Malgrat el fred hivernal, si feia sol m'agradava gaudir en solitud de la pausa del dinar. Aquell dia, ella es va afegir i entre carmanyoles, la conversa va agafar un grau d'intimitat impensable fins al punt d'obrir-me les portes sense jo saber-ho a aquella societat.
Un parell de setmanes més tard, un missatge de mòbil i un email encriptat on se'm demanava detallar una proposta de fantasia eròtica van ser suficients proves per passar a ser membre de ple dret.
Entre ombres, vaig distingir com un d'ells es va pujar a la taula. Mentre s'asseia sobre les meves cuixes, es va treure la corbata per immobilitzar-me els canells i col·locar-los per sobre del cap.
-Millor?
Les mans de l'altre home havien començat a recórrer els llavis del clítoris on era capaç de sentir les pulsacions accelerades. Eren el resultat del plaer, luxúria i risc per saltar-se les regles del joc.
Un regalim de flux calent feia camí per les meves cames indicant l'inici d'una nova fase. Totes dues llengües estaven ja en acció, xuclant i assaborint sense descans el petit espai de l'entrecamat. La intensitat de les sensacions enterbolia la meva vista, fins al punt de perdre la noció de l'espai, portant-me a respondre amb postures més pròpies d'una hàbil contorsionista de circ que d'una oficinista sedentària.
La carn d'olla amb tocs de fusta i sàndal va apropar-se i amb el meu vistiplau es va endinsar en les profunditats de la boca, per tornar de nou a la superfície, ensalivada. Era la primera vegada en tota la trobada que podia reconèixer el seu somriure de viciós reafirmant el plaer que sentia a través de la repetició de moviments a un ritme constant. Ell, sabedor de tenir el control absolut dirigia el seu projectil; ara més profund, ara més superficial, una mica de costat. I entre pauses, observava la teranyina de filaments de saliva que havia traçat.
L'home d'olor dolça, veia l'escena mentre s'acaronava la verga amb delicadesa. Amb un lleuger moviment de mans el vaig convidar a unir-se. Les regles del joc diferien i ara per torns, des de l'angle dret o esquerra, podia menjar a demanda. Aquella proximitat de tots dos em va dur a reconèixe'ls i a recordar la norma més elemental; el que passa a la The Lust Society, es queda a la The Lust Society i els seus membres es comprometien a guardar el secret.
-Ah
-Tot bé?
-Sí, això em posa molt.
L'erecció i duresa dels mugrons va fer que un d'ells s'acostés amb la boca, iniciant un concurs de xuclades i mossegades. Vaig tancar els ulls, mentre em concentrava en la barreja de sensacions que em causava la saliva, l'alè i la combinació d'intensitats sobre els pits. Un d'ells s'havia posicionat de nou sobre el clítoris, la llengua sobre els llavis inflats em delatava, tot just em trobava en el pas previ a explotar.
El soroll de la goma lliscant pel fal·lus em va fer reaccionar. No volia perdre'm cap detall de què se suposava que havia de passar. Una breu carícia com a comprovació, va ser suficient per entrar dins meu, mentre l'home d'olor a sàndal llepava delicadament.
-Caaabrons.
Ell continua dansant a envestides. L'altre encara llepava intentant buscar el frec a frec. M'obria de cames, amb sensació de plenitud mentre em pinçava els mugrons. Contenia la respiració per evitar que tot s'acabés tan de pressa però havia acumulat massa forces durant la trobada.
Vaig arquejar l'esquena mentre emetia un crit apagat per una mà que cobria la meva boca.
En silenci vaig continuar tremolant sobre la taula entre calfreds de plaer i també de por. Ells dos s'havien situat ja de genolls al meu costat. Cadascú s'acaronava, mentre un d'ells es treia la goma. Primer un i al cap d'uns instants l'altre em van cobrir de blanc. La barreja de líquids calents recorria el meu cos, mentre ho escampaven entre somriures còmplices.
A correcuita em van deslligar. Em vaig apujar les mitges i em vaig vestir. Vaig pregar a tots els déus no creuar-me a ningú de camí al bany, que per sort van sentir les meves peticions.
A les cinc de la tarda, a la sala Saturn hi havia programada una reunió. Vaig baixar els esglaons de dos a dos, com quasi sempre. Un cop asseguda, una ràfega d'olor de sàndal i fusta va penetrar amb força pel meu nas, mentre el director financer s'asseia davant meu.
-Quin dijous més dur i intens.
-Per sort, és l'última del dia.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entre les dunes

Els aiguamolls situats al voltant de la desembocadura del riu reuneixen les condicions idònies per tal que el pit-roig (Erithacus Rubecula) faci ús de l'espai com a zona de descans durant els desplaçaments migratoris cap a altres latituds. Va mirar l'hora mentre calculava que duia més de tres davant de l'ordinador amb aquell exercici. El sol encara lluïa alt sobre l'horitzó i corria una lleugera brisa que permetia fer un passeig amb bici per desconnectar. Després de posar-se els pantalons curts, una samarreta i cordar-se el casc, va agafar la bicicleta, cap a les dunes. Feia setmanes que havia tret del garatge la bicicleta de muntanya, però no va ser fins aquella tarda que va trobar el temps necessari per fer la seva ruta preferida. Trenta quilòmetres que incloïen la pujada a la serralada litoral per la carretera de corbes i el descens a través dels corriols amb final a la platja. Si el temps l'acompanyava es banyaria abans de tornar cap a casa. Estava desentrenat.

En route

  Vaig entrar al garatge de la companyia de taxis on treballava. Després de fitxar em vaig dirigir a recollir el primer client del vespre. Com tots els dimecres, m'esperava a la porta d'un luxós edifici d'oficines i el duia fins a l'aeroport. Feia un parell d'anys que fèiem aquell recorregut plegats, la major part de les vegades, després de saludar em preguntava com estava i treia algun tema per amenitzar el viatge. D'altres, es deixava portar pel silenci mentre observava la ciutat a través de la finestra. Un cop arribava a la terminal de sortides, com una exhalació, es penjava la motxilla, s'acomiadava i sortia corrents en direcció al control de seguretat. Faltaven cinc minuts per dos quarts de nou quan vaig obrir la porta de l'edifici per esperar el taxi. En aquell curt espai de temps revisava el mòbil abans de tancar-lo. -Bona tarda, Maria a l'aeroport com sempre, si us plau. -Hola, Sergi. Com va tot? Avui no hi ha gaire trànsit, arribarem d'h