Ir al contenido principal

Entre les dunes


Els aiguamolls situats al voltant de la desembocadura del riu reuneixen les condicions idònies per tal que el pit-roig (Erithacus Rubecula) faci ús de l'espai com a zona de descans durant els desplaçaments migratoris cap a altres latituds.

Va mirar l'hora mentre calculava que duia més de tres davant de l'ordinador amb aquell exercici. El sol encara lluïa alt sobre l'horitzó i corria una lleugera brisa que permetia fer un passeig amb bici per desconnectar.
Després de posar-se els pantalons curts, una samarreta i cordar-se el casc, va agafar la bicicleta, cap a les dunes.
Feia setmanes que havia tret del garatge la bicicleta de muntanya, però no va ser fins aquella tarda que va trobar el temps necessari per fer la seva ruta preferida. Trenta quilòmetres que incloïen la pujada a la serralada litoral per la carretera de corbes i el descens a través dels corriols amb final a la platja. Si el temps l'acompanyava es banyaria abans de tornar cap a casa.
Estava desentrenat. Pujava lentament alhora que maleïa els gintònics amb amics i la tona de feina que havia hagut de gestionar. Un cop a dalt al mirador es va aturar a fer un petit descans. Tot just quan treia el mòbil per fer una fotografia, una notificació va saltar:

"Passejant pels aiguamolls"

Aquell text formava part d'un peu de foto. Un pla contrapicat, des del terra, ella, concretament els seus pantalons ajustats, marcant una de les natges i amb la seva bici entremig de les cames. Els pins, la sorra fina i la roca formaven part d'un paisatge que va reconèixer a l'instant.

"Sé on estàs, no et moguis gaire, en quinze minuts arribo"

Va adjuntar una altra foto, aquest cop ell s'havia descordat la part de dalt del mallot mostrant el seu tors, de fons, les dunes vistes des del mirador.
La brisa havia intensificat la sensació de fredor i els últims visitants abandonaven la zona tot just quan arribava. Es van saludar amb un petó. Entre riures, ell subjectava fortament el seu cul mentre ella acaronava per sobre de la "lycra" la protuberància cada cop més marcada del seu paquet.
-Acompanya'm
De la mà, es van endinsar cap al bosc per evitar mirades indiscretes. Es va treure la samarreta mostrant-li les sines completament nues. Amb un somriure, ell es descorda la cremallera del mallot fins a la cintura. Ell s'atansa fins a fer-la arrepenjar a l'arbre i després de llepar els seus mugrons li abaixa els pantalons i les calces, deixant al descobert una tira pèl. La seva llengua va entendre aquella indicació, tot traçant la línia més curta entre els seus mugrons i el clítoris. Entre sospirs, feia contorsionismes per mantenir l'equilibri alhora que evitava no deixar-se anar tan ràpid. Ell ho sabia i llepava encara amb més insistència la superfície del seu cony fins que el va separar, tot agafant-lo pels cabells.

-No et vols escórrer?
-No, encara no. Aixeca't.

En contra de la seva voluntat es va aixecar mentre ella fixava la mirada a la cintura alhora que alliberava el seu pardal. Entre llepada i llepada, obria i tancava els ulls. La llengua es movia sense descans, combinant diferents velocitats conduint-lo a un flux de sensacions. Enmig de la follia, buscava dominar-la, però el plaer la duia a perdre's.

-Tinc ganes d’empotrar-te.

Es va posar de quatre grapes, tot buscant una zona on no pelar-se els genolls. Els matolls actuaven com una gelosia, deixant entreveure parcialment l'escena. S'humiteja la punta del dit i resseguir el perineu, fins a instal·lar-lo al forat de l'anus. La polla dura, ja s'havia ubicat per si sol vorejant l'entrada a la vagina. Ell sabia com aquesta combinació l'excitava i a poc a poc anava endinsant el dit mentre intensificava el frec a frec de la seva polla.

-Ets un cabró.

Volia sentir-lo dins, però alhora sabia que fins que no tremolés, ell no passaria a l'acció. En una altra situació, les seves ànsies l'haurien dut a sospirar, però el premi d'enllaçar un gemec rera l'altre era molt preuat.
Un gemec i automàticament va sentir-lo a dins. Un altre, mentre ell intentava maniobrar per acoblar-se millor. La punta del seu dit encara era inserida al seu anus i havia començat a perdre el nord mentre ell movia els malucs, jugant amb el ritme i la profunditat de les envestides.
Va obrir els ulls, mentre el sentia a fons, d'entre les dunes va observar com dos corredors fugien de la zona, intentant no ser descoberts. Va gravar aquella imatge per futures sessions d'autoplaer mentre la mullena abundant cobria el seu parrús tot regalimant cuixes avall.
Un crit agut i l'escalfor del líquid caient sobre la ratlla del cul l'informaven que ell s'havia escorregut. Ell recuperava l'alè tot escampant el semen sobre el clítoris.

-Ja n'hi ha prou, no.
-Una vegada més, va?

Com si es tractés de crema broncejadora va iniciar el massatge. La sensibilitat de la zona, l'escena i el cansament la van dur a gemegar ràpidament fins al punt de perdre l'equilibri.
A correcuita, es vàren vestir per acabar els cinc-cents metres que distaven fins a la platja nudista.
Completament, sols i amb els últims raigs de sol encara sobre l'horitzó, es van endinsar al mar mentre comentaven les sensacions d'aquella bogeria.




Comentarios

Entradas populares de este blog

The Lust Society

  "El dijous és el pitjor dia de la setmana" Amb aquella sentència ressonant pel cap, vaig iniciar la meva jornada laboral. Trenta-dos emails pendents; aquest a la brossa, ahh clar aquí m'han posat en còpia per fer pressió. Bufa, ara no tinc temps, ho marco com a no llegit. -TLS l'ha convidat a unir-se al grup. Vaig acceptar, segur que era un grup de treball, tot seguit, la icona del xat es va encendre. -Ens trobem en deu minuts a la Sala Júpiter. El codi és TLS. Quan arribis mostra el logotip i seu sobre la taula. El xat va desaparèixer mentre un esdeveniment bloquejava el calendari. La porta era tancada, vaig teclejar el codi tot deixant la pantalla encesa del mòbil amb la imatge del logotip. A les palpentes, vaig entrar a la sala només il·luminada per una petita llum al centre de la taula de juntes. Un cop asseguda i encara amb la sensació d'ingravidesa que genera tenir les cames penjant, unes mans em van agafar per les espatlles i em van treure descordar els b

En route

  Vaig entrar al garatge de la companyia de taxis on treballava. Després de fitxar em vaig dirigir a recollir el primer client del vespre. Com tots els dimecres, m'esperava a la porta d'un luxós edifici d'oficines i el duia fins a l'aeroport. Feia un parell d'anys que fèiem aquell recorregut plegats, la major part de les vegades, després de saludar em preguntava com estava i treia algun tema per amenitzar el viatge. D'altres, es deixava portar pel silenci mentre observava la ciutat a través de la finestra. Un cop arribava a la terminal de sortides, com una exhalació, es penjava la motxilla, s'acomiadava i sortia corrents en direcció al control de seguretat. Faltaven cinc minuts per dos quarts de nou quan vaig obrir la porta de l'edifici per esperar el taxi. En aquell curt espai de temps revisava el mòbil abans de tancar-lo. -Bona tarda, Maria a l'aeroport com sempre, si us plau. -Hola, Sergi. Com va tot? Avui no hi ha gaire trànsit, arribarem d'h